La vergonya dels que no en tenen

Que l’Español perdi escandalosament per 5 a 0 contra el Madrid i a la setmana següent guanyi amb solvència per 5 a 1 al Rayo Vallecano , no fa més que confirmar que els blanc i blaus són un club subsidiari dels blancs i que la seva existència només té un sentit: abaixar-se els pantalons, una vegada sí i una altra també, cada cop que s’enfronten al Madrid. Que l’Español perdi contra el Madrid no és un “tropiezo” com es comenta en petit comitè, que perdi l’Español és un costum perfectament normalitzat i d’una coherència aclaparadora al que ja hauríem d’estar acostumats. L’Español es ven al Madrid i adultera la competició. Ho fa descaradament, a ulls de tothom, sense embuts ni subterfugis i amb les càmeres de televisió com a solvent notari. L’Español fa trampes i té tics corruptes. Es venta dels seu comportament impropi i condemna la seva exigible ètica a la més gran de les vergonyes. O és que algú es creu un canvi d’imatge tan radical en sis dies?