Simpatia pel diable

Si per als antics, els molt antics, el Paradís estava entre els rius Tigris i Èufrates, per als nostres contemporanis espanyols, l’ infern es troba, justament, entre els rius Besòs i Llobregat. És un fet absolutament contrastat que no hi ha lloc més demoníac per a Espanya que aquest racó de món situat a la plana de Barcelona. Tots els mals tenen el mateix origen i no hi ha justificació, ni argument per raonat que sigui, que els hi ho pugui treure del cap. Espanya pateix persistentment tot el que aquí es cou. L’espai delimitat entre el Besòs i el Llobregat és un cau satànic que crema la convivència espanyola i omple de sofre la seva torturada existència. El mal neix, creix i s’escampa des d’aquest llogaret sense que Déu hi posi remei. Caldria, pensen els espanyols assetjats per les flames, unes noves plagues bíbliques que assotessin Barcelona fins a l’extermini. Espanya no es pot permetre patir la influència i el destorb d’un infern que els hi cremi la casa, els camps i els ideals d’una nació única, gran i celestial. Em reconeix-ho força cremat per aquesta història.