Solució oral

Jo també soc partidari de resoldre els problemes parlant. El que pot semblar, a priori, una cosa molt senzilla, resulta que no ho és tant. Les persones, algunes persones, tenen veritables dificultats per comunicar-se, sigui per timidesa, inseguretat, manca de vocabulari o incapacitat tècnica. Aquestes persones pateixen un veritable calvari què els fa viure en un estat d’aïllament malaltís i gens satisfactori. D’aquí l’oportunitat de fàrmacs, com el de la fotografia, que corregeixen aquesta alteració de la conducta. És un potent elixir què fluïdifica el llenguatge, facilita l’expressió i basteix una estructura adequada per construir arguments. Pres amb regularitat i en petites dosis, sempre sota la supervisió d’un metge, en poques setmanes notareu els seus efectes. S’ha d’anar en compte amb els efectes secundaris què poden provocar un excés de verborrea, inclús en situacions què no cal, i una insistència excessiva en els propis arguments difícil de controlar. És curiós, però, què els efectes secundaris més accentuats es donen, no tant en el prenedor del xarop, sinó en el receptor dels missatges, l’interlocutor. Aquest pot experimentar somnolència, avorriment i, arribat a l’extrem, un alt grau d’irritabilitat. Finalment i, davant tractaments de llarg termini, es poden presentar símptomes d’intoxicació. Un dels casos més coneguts va ser el de Mónica Levinsky, becària de la Casa Blanca, què desprès de 3 mesos continuats prenent el xarop va cometre un dels excessos orals més famosos de la Història. El president Clinton es trobava al despatx oral, perdó, oval, davant d’un enorme problema i la servicial (i intoxicada) Mónica va ser capaç de resoldre’l aplicant una, simple i regeneradora, solució oral. No cal dir què el medicament en qüestió va ser retirat del mercat d’Estats Units, més per problemes politics que no pas farmacològics, però aquesta és una altra història.