dissabte, 13 de febrer del 2010

Excessiu

Badalona 3 - Europa A 0

Lliga Nacional Juvenil

Si el Carnaval és per antonomàsia l’època de l’any destinada a l’excés, haurem d’entendre que qualsevol activitat que es dugui a terme dins d’aquest marc haurà de ser, indefectiblement, excessiva. S’excedeix en el menjar, en el veure, en el relaxament dels costums, en les formes i en el vestir. Tot, a les portes de la quaresma, sota el signe de la desmesura i l’excés. El partit d’aquesta tarda no ha estat una excepció. Tocava Carnaval i l’Europa s’ha disfressat de corder, s’ha passat de festa i ha acabat per encaixar una derrota excessiva. El Badalona ha arribat dues vegades a porta i ha marcat tres gols. Bé, n’ha marcat dos i el tercer ha estat un autogol del propi Europa què ha volgut col•laborar desinteressadament en fer molt més abundós un resultat a totes llums excessiu donats els mèrits i el joc dels uns i dels altres. Deia en acabar el partit el ojeador del Madrid: uns han posat el futbol i els altres els gols. Potser aquesta afirmació sigui excessiva, però no està gaire lluny de la sensació general de tots els presents, què l’Europa no ha sigut mereixedor d’aquesta derrota tan ampla ni el Badalona ha estat tan superior com pel marcador pugui semblar. Un partit en el què el porter visitant no ha de fer cap aturada mentre el porter local en fa 4 de mèrit. Un partit on l’equip local és dominat durant els primers 15 minuts sent l’equip visitant el que porta la iniciativa, té més possessió de la pilota i crea les millors ocasions de gol. Un partit on l’única arribada de l’equip local, desprès d’una pèrdua de pilota a la línia de mitjos visitants, es converteix en gol. Un partit on l’equip visitant mereix arribar al descans amb avantatja en el marcador. Un partit on, a la represa, 5 minuts són suficients per finiquitar el matx desprès d’un obsequi visitant. Un partit on passen totes aquestes coses és un partit, es miri com es miri, excessiu. En fi, s’ha trencat la ratxa. I tenint en compte que les ratxes estan per a ser trencades, què algun dia havia de passar, potser millor que hagi estat avui i contra el Badalona per descarregar la pressió i encarar sense ansietat els propers compromisos què marcaran el futur d’aquest equip. I si us plau, que sigui sense excessos.