La paritat és una parida

No puc estar més d’acord amb aquelles veus que es queixen, i amb raó, del doble cost que representa viure a Catalunya. Tot es paga per duplicat. Impresos per duplicat. Senyals de tràfic per duplicat. Rètols per duplicat. Formularis de l’Administració per duplicat. Documents per duplicat. Instruccions per duplicat. Tot costa, ens costa, el doble. I ara, amb la nova llei del cinema en català, es pretén que la despesa es dupliqui i, com tot, l’acabem finançant nosaltres. Posem-hi fre. Aturem-ho. Prou duplicats i fem el que faria qualsevol país normal, fem-ho tot en català, única i exclusivament en català. És l’ idioma que correspon i ens estalviaríem molts problemes i molts, molts diners.