La metamorfosi

Tortosa 2 – Europa A 0

Lliga Nacional Juvenil

L’adjectiu kafkià s’acostuma ha utilitzar per definir quelcom d’enrevessat, estrany o difícil d’entendre. I ves per on, és l’adjectiu què més se li escau, el que més s’ajusta al que va passar ahir al Municipal de Tortosa. És, de lluny, l’adjectiu perfecte, el més precís per definir i explicar, o al menys intentar-ho, un dels desenllaços més inexplicables que he pogut veure en molt de temps. Un equip, l’Europa, va dominar, va tenir la pilota, les ocasions (claríssimes) de gol, va portar el pes del partit, va combinar, va tocar, va fer un dels millors plantejaments de la temporada i, amb escreix, la millor primera part des de l’ inici de lliga. Però res de tot això va ser suficient per guanyar un partit que mai hauria d’haver perdut. Un resultat increïble pels mèrits proposats pels uns i els altres. Increïble, però pels que han vist molt de futbol, no del tot sorprenent; perquè el d’ahir va ser d’aquells partits que, als deu minuts, i desprès de les nombroses ocasions de gol desaprofitades per l’equip visitant, ja tenies clar com acabaria. La llei del futbol és implacable i ahir va tornar a posar-se en evidència. El que falla, el que perdona, acaba perdent. El Tortosa va necessitar molt poc, dues accions afortunades i aïllades varen ser suficients per doblegar a un Europa que, en cap cas, va merèixer un resultat tan injust i kafkià. El temps s’esgota i el coixí cada cop és més petit. No hi ha marge d’error i els partits es comencen a comptar per finals. És l’hora de serrar els dents i d’aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats que es tinguin. Els adversaris, els rivals, no ho posaran fàcil i, pel que es va veure ahir, ho aprofiten tot. Es pot perdre algun partit, però no la confiança i, molt menys, la personalitat.