dimecres, 3 de febrer del 2010

El planeta del simis

Quan us trobeu en un bar d’un camp de futbol fent un tallat i observeu com un grup de persones, a pocs metres d’on vosaltres esteu, es posen a to a base de carajillos, trifásicos, barrechas i altres subtileses etíliques. Quan la conversa llisca cap l’exabrupte i el mal gust. Quan escalfen la gola com sí es preparessin per cantar. Quan exhibeixen un lèxic incomprensible que serieu incapaços de memoritzar, reproduir i ja no diguem, entendre. Quan comença el partit com qui comença una batalla. Quan els insults brollen a dojo sense un destinatari clar. Quan està clar que l’únic objectiu és insultar. Quan s’incita l’agressivitat des de la grada i es fa apologia de la violència. Quan els teòrics educadors es converteixen en instigadors de conflictes. Quan es ridiculitza i es fa escarni del país d’ acollida i de la seva llengua. Quan l’àrbitre sempre s’equivoca i és la diana de tots els improperis. Quan l’equip rival sempre fa trampes, juga brut i són una colla de fills de puta. Quan l’esport és el menys important. Quant el futbol és un pretext. Quan el partit és una excusa. Quan no es controlen les emocions i es cau en el més patètic dels espectacles. Quan la ignorància és llei i es mataria en el seu nom. Quan es perd i no es sap perdre. Quan es guanya i no es sap guanyar. Quan tres passades seguides és una provocació i una diagonal de trenta metres un insult. Quan buscar la pilota no s’entén. Quan buscar la cama del rival és lo habitual. Quan jugar a futbol està fora de lloc. Quan totes o algunes d’aquestes coses passen estareu, amb tota seguretat, en terra hostil. El nom del Club o del camp és anecdòtic, però tots ells semblen tallats pel mateix patró i això, al marge de decebedor, no deixa de plantejar seriosos dubtes sobre el futur de l’espècie. Hi ha grups homínids què segueixen mantenint uns hàbits i costums del neolític, demostrant la seva poca o nul•la capacitat d’adaptació al medi. Ens civilitzem en la mesura que som capaços d’allunyar-nos de lo irracional, però està clar que no tothom evoluciona en la mateixa direcció ni a la mateixa velocitat. El futbol, encara què us sembli estrany, és un precís i fiable mesurador d’aquest grau d’evolució. Feu la prova.