Barres i estrelles

Europa A 2 – Sant Andreu 1

Lliga Nacional Juvenil

Trajectòria ascendent, clarament ascendent. Primer va retornar la lògica davant el Jabac. Desprès es va fer justícia davant la Damm. La passada setmana es va produir la sorpresa (o no tant) davant el Barça. I aquesta jornada s’han confirmat tots els pronòstics derrotant al Sant Andreu. Deu punts dels últims dotze possibles. Deu punts treballats, buscats i merescuts què deixen a l’Europa en una situació, sinó còmoda, com a mínim tranquil•litzant. Uns darrers resultats què no són més que la constatació i consolidació d’una trajectòria ascendent què ha de permetre afrontar els propers partits sense l’ansietat d’aconseguir punts per damunt de qualsevol altre consideració. La necessitat et fa presoner del resultat i sempre va associada a l’angoixa, els nervis i la precipitació. Sense aquesta pressió paralitzadora, però amb la tensió i predisposició adequada, es pot veure a un Europa què doni el millor de sí mateix en un tram de lliga essencial per al seu futur immediat. Poder anar a Badalona sense urgències i amb la moral reforçada pels bons resultats i la feina ben feta és, ha de ser, una garantía de futbol sense complexos. L’Europa està en disposició, a poc què s’ho proposi i cregui, de fer possible el què, fa poques setmanes, només era una espessa nebulosa. No és l’hora d’instal•lar-se en el cofoisme ni el relaxament. S’ha arribat fins aquí per mèrits propis i amb una generosa inversió d’esforç i sofriment què no es pot malmetre. Cal aprofitar aquest capital i treure’n els rèdits què li corresponen. En les properes setmanes coneixerem sí aquest equip ha tocat sostre o, per contra, desprès de vèncer a les “barres”, el seu sostre són les estrelles.