Touch of Evil
Sed de mal
Aquesta seqüència/tast on no hi ha cap tall fins l’explosió és una petita mostra de tot el que podreu trobar si us atreviu amb el film sencer. Una obra mestra autèntica que em recorda, no se perquè, alguns passatges del llibre de Roberto Bolaño: 2666. Un Mèxic fosc molt lluny dels estereotips de mariachis, platges sense fi i agències de viatge.
Orson Welles va dirigir aquesta pel·lícula l’any 1958 i Charlton Heston mai tornaria ha estar tant brillant malgrat la seva dilatada filmografia.
La Janet Leigh, era un monstre, sempre estava perfecta, fins i tot quan Alfred Hitchcock va decidir acabar amb ella en una memorable dutxa d’un sòrdid motel. Però aquesta és una altra història.
dilluns, 7 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada