El manifest marxista II

El que té de dolent l’amor és que molts el confonen amb la gastritis i, quan s’han curat de la indisposició, es troben que s’han casat.

Mai formaria part d’un Club que admetés com a soci a una persona com jo.

Només hi ha una manera de saber si una persona és honesta: preguntar-l’hi. I si respon “sí”, aleshores saps que és un corrupte.

Pagar el compte?...Quin costum més absurd!

Disculpin si els hi dic senyors, però és que no els conec gaire.

Estava amb aquella dona perquè em recorda a tu...els seus ulls, la seva cara, el seu somriure...De fet, em recorda a tu més que tu mateixa.

Si us plau...envií un ram de roses vermelles i escrigui “t’estimo” darrera la factura.

La política no fa estranys companys de llit. El matrimoni sí.

El veritable amor es presenta un sol cop a la vida...i desprès no te’l pots treure del damunt.

Està boja per mi. Quina dona no ho està! Sé que vostè es preguntarà el meu secret...El secret és fer veure que no les vols. No anar mai darrera d’elles. Que elles vagin darrera teu. Hi ha que atiar l’estimació amb el ventall de la indiferència.

Vol casar-se amb mi? És vostè rica? Contesti primer a la segona pregunta.