Bona nit Barcelona!

Com esteu? Com esteu? Com esteu? Fins a tres vegades ho va preguntar i fins a tres vegades, cent cinquanta mil persones li varen respondre com una sola veu: be. Amb The River, la lluna s’enfilava per damunt la tercera graderia com si no es volgués perdre l’espectacle. Amb Waitin el personal va patir una profunda transmutació. Amb Glory Days ja ningú de nosaltres tornaria a ser el mateix per a la resta de la seva vida. Amb Dancing in the Dark vàrem passar a un estat metafísic de gravitació zero i personalment mai més em podré tornar a posar les sabatilles, el meu cos està afectat per un estrany fenomen, movent-se d’un lloc a l’altre del pis dos pams per damunt del parquet. Són els efectes secundaris diuen, d’una sobreexposició a una potent font d’energia.