Pares, familiars i amics amb la condicional

En el post d’ahir en el que animava i demanava més assistència als partits de juvenils, on per cert es pot veure sovint un gran futbol, em vaig deixar de dir una cosa molt important i que em sembla evident per a tots aquells que portem temps en aquest món tan especial que ens ha tocat viure. Em mantinc en la idea de que quan més públic millor, però si els espectadors han de ser agressius, insultadors compulsius, curts de gambals, irrespectuosos, lletraferits, ignorants, feixistoides, prepotents, fumadors de porros, escopidors, llançadors d’objectes, malgirbats, violents...millor que es quedin a casa veient la telesèrie de torn i passin figues al sofà de skai de la saleta d’estar. En aquest cas, més val pocs que mal avinguts i ja ens ho farem tot sols. Per això demanaria la col·laboració dels jugadors que tinguin pares, familiars o amics amb algun tret que s’ajusti a aquest perfil. Si us plau, feu un favor al futbol i a vosaltres mateixos, no deixeu que us acompanyin als partits i si malgrat tot insisteixen, doneu-li una hora i un lloc equivocat. Segurament veuran un altre partit, però estic convençut que no se’n adonaran. Mentre hi hagi un àrbitre i una mica de contacte, ja en tenen prou per embolicar la troca, són professionals de la bronca i addictes al conflicte. El futbol? El futbol no els interessa gens, només és un pretext per desfogar les seves misèries i anar fent.