Cromos antics: XAVI ORTE

Xavi Orte, el jugador que corria com un conill i xutava com un cavall. El jugador al que més hauré abraçat en tots aquests anys, unes vegades per eufòria pura, altres per sentiment compartit i d’altres per evitar que cometes una barbaritat o simplement li fes una cara nova a l’àrbitre de torn. Un caràcter indòmit i particular que ha estat una de les meves debilitats inconfesses i un pel irracionals de la que, malgrat tot, no me’n penedeixo.
Xavi et seguiré veient, tinc molta curiositat per saber com gestionen el teu temperament en el teu nou club. No m’ho perdria per res del món. Molta sort i només dir-te que sempre seràs part del meu equip estiguis on estiguis.