Maradona s’ha fotut la coca i ara ens deixa els pinyons

Diu el pobre Maradona que el senyor Messi no té personalitat. Ho diu fent referència a l’afer que enfronta al Barça amb la selecció argentina per la participació o no del genial jugador en els jocs olímpics de Pequín. Acusa el pobre Maradona a Messi dient-li que no té caràcter. Ho afirma el pobre Maradona des de la posició més fràgil, poc creïble i irremeiablement dubtosa del seu propi exemple, de la seva pròpia trajectòria personal.
És el senyor Maradona un módel de caràcter, de personalitat digne de ser tingut en compte? És l’exemple que els joves han de seguir? Té el pobre Maradona la categoria moral, la força d’esperit, el caràcter i la personalitat per donar lliçons a ningú?
Ell, que va caure lamentablement al pou de la droga i l’alcohol. Ell que va ser expulsat d’un Mundial per dopatge. Ell que ha estat la vergonya per a tota una generació d’esportistes i no esportistes. Ell que ha dilapidat una prometedora carrera futbolística i ha fet de la seva vida un fosc i pudent abocador. Ell que ha estat desagraït amb els que l’hi han donat suport. Ell que toca campanes constantment amb penoses declaracions al límit del ridícul més evident.
Com pot acusar el senyor Maradora, el pobre Maradona al senyor Messi de poca personalitat, quan l’únic pecat que ha comès és ser respectuós amb les normatives i les lleis vigents?
És potser el senyor Maradora, el pobre senyor Maradona l’exemple que hauria de seguir el senyor Messi?
El senyor Messi té personalitat, molta personalitat, però per sort, res té a veure amb la tèbia predisposició del senyor Maradora a deixar-se portar pels pendents més abruptes i els costats més foscos de la vida.
Maradora, l’exponent més dramàtic i sagnant de la debilitat humana ara dona lliçons.
Companys, amagueu les criatures.