Es podria viure

Es podria viure sense un concert de Bruce Springsteen? Evidentment que sí. De la mateixa manera que també es podria viure sense els llibres de Roberto Bolaño i els personatges de Valle Inclan. Sense les cançons de Bob Dylan, la música de Mahler i el geni de Tom Waits. Sense l’enginy de Groucho i la lucidesa de Chaplin. Sense el mestre Hitchcock i l’artesà John Ford. Sense la sensibilitat de Cavafis, la contundència d’Espriu i la tendresa de Martí i Pol. Sense Llach ni Serrat. Sense Bogart ni Ava Gardner. Sense les albades de La Valetta ni els crepuscles de Mikonos. Sense els oasis de Tozeur ni els carrers empedrats de Pompeia. Sense Annie Hall ni Manhattan. Sense el fosc i turmentat Baudelaire i el satíric Quevedo. Sense les pinzellades simplistes de Matisse i la dramatúrgia esfereïdora de Frida Khalo. Sense la bellesa rotunda de la biblioteca d’Efes i la sobrietat dels temples de Sellinunte. Sense la textura d’un Ysios i el cos d’un Priorat. Sense el somriure de Tracy...
Aleshores per a que serveix tot això? Senzillament per a fer la vida més agradable, infinitament més agradable.