Juvenils a porta tancada

És lamentable la manca de públic als partits de juvenils. Per no anar, no hi van ni els pares. Quina diferencia de quan éreu benjamins, alevins o infantils. Quina il·lusió de futur, quin engrescament malbaratat. On és tot allò que arrossegava caravanes de cotxes en fila índia i de camp a camp els dissabtes i diumenges? On han anat a parar els bons propòsits i desitjos i expectatives d’un món millor? On són tots aquells pares i mares que seguien els seus fills amb devoció, fins i tot, als amistosos més penosos?
Sou joves i molts de vosaltres sembla que estigueu permanentment barallats amb el món, però aquest any, aquesta propera Temporada, podríeu formalitzar una treva amb els vostres familiars i amb alguna mena de pacte fer que assistissin als partits que jugueu. El futbol ho agrairia, vosaltres ho agrairíeu i jo no em sentiria tan sol.