El viatge perfecte

Quan un se’n va de vacances, dins la maleta, entre els mitjons i la brúixola, s’acostuma a desar un munt de bons propòsits i millors expectatives. L’equipatge a vessar. Les bosses que no tanquen i tot per a fer un viatge en la distància que et portarà, amb tota certesa, a recórrer indrets desconeguts fins el moment i d’un indubtable interès en tots els àmbits.
Sembla com si viatjant els sentits se’t multipliquin. Com si assoleixin una sensibilitat desconeguda fins aleshores.
Tot és estranyament nou, tot es veu i es percep d’una manera diferent i més gratificant.
Els fets més insignificants, les accions més quotidianes prenen valor d’autèntic esdeveniment i un somriure, una mica idiota, et parteix la cara d’orella a orella.
En aquest estat d’hipersensibilitat extrema un es fa més vulnerable i és aleshores quan, portes interiors s’obren sense remei.
Quan el viatge és exterior, quan hi ha desplaçament, quan canvies de lloc, normalment, el responsable és una agència de viatges. Quan el viatge és interior, cap a llocs que tu mateix desconeixies, el responsable, potser senzillament, una cançó dita amb nostàlgia, en un lloc adequat i amb la companyia que toca.
Quan aquesta porta s’obre, estàs en condicions d’afirmar que t’ha tocat viure el viatge perfecte.