De Bode, el cordovès?

He tingut el rar privilegi de conèixer personalment al President del CE Europa, club centenari i veritable referent del futbol català. Aquest senyor, alt com un santpau i de caràcter afable i tranquil, m’ha causat una gran impressió, de la que encara estic en tractament per suavitzar els seus efectes devastadors. Certament és un personatge diferent, una “rara avis” dins el món d’aquest futbol tan estressant on només es juga al tot o res. On mai hi ha terme mig, on tot és blanc i sinó directament negre, on els extrems i els extremismes són les úniques posicions possibles. Una persona amb sentit de l’humor, positiva, que sap trobar equilibris quan tot sembla rodolar cap el barranc, ha de ser per força, un tipus intel·ligent. Diuen, els que el coneixen, que és d’origen cordovès, qüestió que jo m’atreveixo a posar en quarantena. Encara que no se li pot negar una desenvolupada habilitat en el “toreo”. No té por d’acostar-se al toro i fins i tot agafar-lo per les banyes si és necessari. Sap donar “pases de pecho” amb naturalitat de mestre consagrat i rematar la feina amb descarades “chicuelinas”. Espectacular quan, des del centre de la plaça, brinda “la faena” al públic assistent amb una seguretat aclaparadora.
Malgrat aquestes dots de primer espasa, jo el veig més com un modern Sherlock Holmes. És enginyós, perspicaç, intuïtiu, agut, sagaç, racional, lògic i molt hàbil en la resolució de conflictes. Potser té molt a veure que s’ho mira tot amb Lupe...i això fa que les coses es vegin molt, però que molt clares.