Venècia té canals.
La justícia esportiva no.

Si algun dia es produeix el luctuós fet que els experts pronostiquen i Venècia es submergeix definitivament al fons del mar, hauran estat l’incomptable numero de canals que la travessen els causants directes de la seva irreparable pèrdua.

En el nostre món del futbol base, modest món del futbol, en els que ens movem els de 1a. i 2a. divisió passa totalment al contrari. És justament la falta de canals, l’absència total de vies de comunicació la que ens durà al desastre, a l’ensorrament definitiu d’un teixit esportiu, associatiu i formatiu de primer ordre, bàsic i imprescindible per a la salut mental de la nostra societat.

És absolutament necessària l’existència de tot aquest tramat que implica, ocupa i preocupa a un nombre extraordinari de joves en les etapes més critiques del seu desenvolupament. Necessària i sanament exigible.
I per tant és intolerable la manca de canals on els propis jugadors, tècnics, persones relacionades amb l’entorn del futbol o bé públic en general, puguin expressar les seves opinions, queixes, reclamacions,...I que aquestes arribin als òrgans de poder, als comitès i/o comissions encarregades de prendre decisions i/o jutjar fets.

Com és possible que en ple segle XXI, un jutge, un Comitè o qualsevol “sanedrin” plenipotenciari i prepotent decideixi sobre uns determinats fets escoltant només una de les parts del conflicte? Com s’entén que s’emetin sentencies que afecten directament la integritat de les persones basant-se única i exclusivament en l’opinió d’una d’elles que ha estat protagonista directa, i per tant emocionalment implicada, en els fets que es pretenen jutjar?
Com es menja que la persona, el subjecte que desencadena el conflicte, que comet l’error causa i origen dels incidents, sigui la única veu escoltada pels estaments que han de jutjar l’afer i prendre les mesures correctives corresponents?

No anem bé, per aquest camí no. La meva queixa no està en funció si les decisions estan ben preses o no. Si són justes o no. Si afavoreixen els meus interesso o no. Amb els mecanismes empleats, amb la informació parcial de que disposen, amb els canals que no es tenen, evidentment les decisions d’aquests Comitès han de ser inevitable i dolorosament equivocades. Per un principi bàsic i universal: si no es té tota la informació, si la informació és només una part i prové d’una de les parts, la decisió serà, primer parcial i desprès tremendament injusta.

Ah! M’oblidava el resultat: Xavi Orte 7 – Àrbitre 0