Cal tenir cap per aconseguir el cap
Sant Joan Baptista 1 – Europa 3

No es tractava de no perdre el cap, el cap de la lliga que ja no tenien. Es tractava de conservar una posició de privilegi que els hi permetés estar a tir d’un Santa Eulàlia que no afluixa i a més goleja. L’Europa va estar a punt de dilapidar tota la Temporada en un partit espès que fins a 15 minuts per al final no es va acabar decidint.
Un Sant Joan Baptista molt lluitador li va posar les coses molt difícils, més del previsible, a un Europa que ha sortit fortament tocat dels darrers enfrontaments, on ni jugant molt millor que el rival, cas del darrer partit contra la Barceloneta, ha estat capaç de guanyar.
El futbol té aquesta especial màgia o, per alguns, aquesta patina d’injustícia que fa que jugant bé i tenint més ocasions que el rival no guanyis un partit i altres dies jugant malament t’enduguis els 3 punts. En el futbol actual, on el físic és molt més important que la pròpia tècnica, res està assegurat. Jugar bé no et garanteix l’èxit ni tan sols el triomf, com de la mateixa manera, no jugar bé, ser inferior durant tot el partit, no t’aboca irremeiablement a la derrota, i aquesta mateixa Temporada hem tingut varis i sagnants exemples.
El partit es va posar de cara pels nois de l’Àliga a la sortida d’un còrner, jugada per cert cada cop més explotada i generadora de solucions quan aquestes no arriben d’una altre manera. Amb un minso 0 a 1 es va arribar al descans i el que semblava seria una segona part sense història va estar, en un trist, de no convertir-se en un autèntic drama. El Sant Joan va empatar, no sense fortuna, i va fer preveure el pitjor per als interessos de l’equip visitant i el final de moltes coses.
Com el que s’agafa a un clau roent, l’Europa va cremar les seves naus i en uns darrers 15 minuts d’empenta, fe i sacrifici va aconseguir, no sense esforç, la dolça recompensa de la victòria final amb 2 gols més de còrner, com si no.
D’aquí al final de Temporada no hi haurà cap partit fàcil, ni cap rival tou. Seran partits a “cara de perro” sense concessions i el que vulgui la lliga haurà de demostrar jornada a jornada que es mereixedor de guanyar-la.
Malgrat ser un equip dels de la cua de la classificació, el Sant Joan a casa, és un equip molt complicat i sinó només cal recordar la dificultat que han tingut els equips de dalt quan l’han visitat. Ha estat sempre un equip difícil de tòrcer i el M9M ni tan sols va poder passar de l’empat a 0.
El Santa Eulàlia va com una aplanadora aixafant quitrà calent directe cap al títol, però els equips que perdin la seva estela no podran aprofitar l’obsequi el dia que plogui. I encara que ens aclapara la sequera sempre hi ha un dia que plou.