Seguint l’estela de l’Sputnik
El Santa Eulàlia guanya, l’Europa també

Res de nou o quasi bé res de nou en aquesta darrera jornada. Las tendències i les inèrcies ens han dut el que era previsible. El Santa Eulàlia segueix demostrant que els resultats que va obtenint no són fruit de la casualitat. La progressió d’aquest equip des de fa setmanes és impagable i l’estat de forma i emocional dels seus jugadors no té equivalent, en aquest moment, amb els altres components de la lliga. Ja són moltes setmanes guanyant i fent-ho, a més, amb una solvència inqüestionable i una autoritat fora de dubtes. En les darreres jornades ha escombrat als seus rivals directes amb contundència i sense poder objectar ni una sola coma. La darrera i justa víctima ha estat la Barceloneta, i a la seva pròpia casa, on encara no havia guanyat ningú. Triomf clar davant l’equip mariner, de la mateixa manera que ho feia la setmana passada arrencant els tres punts d’un dels camps, fins aquell moment, més inabastable i imbatible. El seu plantejament intel·ligent i la generosa despesa física amb la que es va aplicar va fer que l’Europa patis una dolorosa derrota en el seu propi feu desprès de pràcticament dues temporades invicte a l’Àliga i ho ha repetit aquest mateix cap de setmana enfront d’un dels altres equips aspirants al títol.
Dues importants victòries a domicili i contra dos rivals directes col·loquen al Santa Eulàlia en una posició de privilegi per encarar el tram final d’aquest competida i emocionant lliga.
El Santa Eulàlia està llençat, el seu joc i el que és més objectiu, els seus resultats, així ho indiquen. Resta encara molta lliga, amb partits difícils per a tots els equips, però el moment dolç de l’equip de l’Hospitalet fa pensar, que si res es torça, serà un dels dos candidats que es jugarà el liderat a la darrera jornada.

Per la seva part l’Europa ha fet el que havia de fer. No cabia una altra possibilitat si volia seguir enganxat al tren de la lliga. No era aquest partit, contra el Gornal, el partit més fàcil de la seva vida. Ans al contrari, potser ha estat emocionalment, un dels enfrontaments més complicats. No tenien res a guanyar i en canvi ho tenien tot a perdre. Una victòria els hi era absolutament necessària i obligada i en canvi una derrota o bé un empat els hagués descavalcat definitivament del seu objectiu d’aconseguir el títol.
No era fàcil, gens fàcil, desprès de dues derrotes consecutives i davant de rivals de prestigi afrontar aquest duel destensionat. Si bé la derrota enfront del Jupiter era possible i lògica, de fet entrava dins dels càlculs d’uns i d’altres. L’ensopegada a casa davant del Santa ha estat un veritable trasbals, un cop molt dur, pel fet en sí mateix, i de la manera com es va produir. En una lliga tan llarga i tan competida, on hi ha 5 o 6 equips molt igualats, tots els resultats són possibles i no s’ha de descartar, a priori, res. Però acumular dues derrotes consecutives és un fet poc habitual que pot fer trontollar els fonaments de l’equip més sòlid.
Per això era tan important i compromès el match enfront del Gornal. Ha estat un partit a tot o res i sense el més mínim marge d’error. De fet, ja s’han acabat els marges, cada cop queda menys temps per rectificar i el primer equip que falli és pot veure seriosament apartat de la lluita final. Per sinó hi havia prou ingredients en aquesta espectacular competició, ara s’afegeix la pressió. Una pressió asfixiant que els equips hauran de gestionar per no acabar ofegats. Bé els equips i tots nosaltres, espectadors de luxe, als que no ens donaran ni un minut de respir d’aquí al final.
Nosaltres ens ho hem buscat i ara haurem d’assumir les conseqüències.

PD. Si voleu els resultats, les cròniques, els detalls, els golejadors,...haureu de buscar en altres llocs. Hi ha persones que ho fan molt bé, extraordinàriament bé. I des d’aquí el meu reconeixement.