Una porteria desplaçada fa un equip feliç

A vosaltres seguidors incombustibles del grup 12 de la segona divisió juvenil. No se si us haureu adonat d’una curiositat penosament divertida. El fet en qüestió és el desplaçament exagerat d’una de les porteries del camp del Gornal respecte al seu eix central. Si, si, tal i com ho llegiu. Una porteria està uns dos metres més enganxada a una de les bandes que no pas l’altra. Doncs aquest fet per increïble i surrealista que pugui semblar va ser decisiu en la victòria, el passat diumenge, de l’Europa enfront de l’equip local.
Portava l’equip escapulat 180 minuts sense fer un gol. Un equip que havia estat un prodigi, una maquina incansable de foradar porteries adversàries. Doncs, en els 2 últims partits cap gol a favor. Tot un record negatiu.
A la primera part l’Europa atacava la porteria “normal”, és a dir, la que estava al seu lloc i li va costar una barbaritat fer un gol. Aquest no va arribar fins ben entrada la primera part i ho fa a pilota aturada, d’una sacada de còrner. I res més, al descans amb un raquític 0 a 1 que deixava les coses pocs clares.
Però, ai! la segona part. Va sortir l’Europa atacant la porteria “anormal”, és a dir, la desplaçada i aquí va començar el festival. Un, dos, tres i fins a quatre gols en només 45 minuts. Fixeu-vos bé, 225 minuts per marcar un sol gol i a pilota aturada i només 45 per fer-ne 4. Un escàndol!
Tots pensavem, jo també m’incloc, que l’Europa havia perdut l’olfacte golejador i el que realment havia perdut era la vista. L’havia perdut i de fet encara no l’ha recuperat, ja que només és capaç d’aconseguir gols quan la porteria no està al seu lloc. Com són les coses, quines circumstancies més estranyes ens forneix el destí que fa que ens adonem de coses en les que no hauríem pensat mai. Un cop de sort, o millor dit, un error de muntatge i de mides, ha fet palès quin era el veritable problema de l’Europa.
Aconsellaria, sense voler saber més que ningú, als dirigents o responsables de l’equip escapulat, que per aquest proper diumenge i davant l’important partit que els hi toca, prenguin les mesures corresponents, millor encara, prenguin les mesures malament i desplacin un parell de metres la porteria del costat de la Quirón del camp de l’Àliga, mentre no aconsegueixen corregir aquest momentani, espero, desajust oftalmològic.
El futbol és un munt de coses i en ell conflueixen un munt de circumstàncies per això és tan important controlar tots aquells detalls que estiguin a les nostres mans. No es pot deixar res a l’atzar o quasi bé res. Un pal només serà un pal si la porteria està al seu lloc. Bona vista a tothom i sort.