La confiança pervertida

Observant la trajectòria i el comportament dels diferents equips de Segona Divisió Juvenil al llarg dels darrers anys, puc afirmar que els que són de primer any difícilment aconsegueixen guanyar la lliga en el seu debut. Són més aviat els equips de segon o tercer any els que acostumen a endur-se el desitjat premi de l’ascens. Si us fixeu en la classificació actual veureu confirmada aquesta exposició. Em podreu dir que el Jupiter C del Grup 12 és l’excepció a la regla i que sent un equip de primer any està, en aquests moments, al capdamunt de la taula. Doncs no, rotundament no. Per a mi el Jupiter C no és un equip de primer any, si més no, no es comporta com un equip de 1er. any, ni parlar-ne. Un equip, que davant els partits compromesos on es juga la lliga es reforça amb jugadors de categories i edats superiors no pot ser, en cap cas, un equip de primer any. No poso cap objecció i la normativa és molt clara en aquest sentit, que actuacions d’aquest tipus siguin legitimes. Simplement dic que no puc considerar com a equip de primer any a aquell que quan es juga les garrofes ho fa amb l’aportació decisiva de jugadors de categories i edats superiors. És molt fàcil jugar a ser de primer any contra el Gornal o el Joan Pau II, amb tots els respectes per aquests dos equips, però per a jugar contra els rivals directes, ni la pròpia directiva ni els propis responsables del Jupiter confien ni han confiat mai en els seus jugadors novells. Així són les coses i així les veig.