La causalitat del CE Europa 

Qui ha gosat dir que tot allò que s’escriu no serveix absolutament per a res? Jo no. Ans al contrari (i així ho reivindico diàriament en aquest blog), crec que res es sobrer, que no hi ha casualitats sinó causalitats i que tota acció, sigui escrita o parlada, produeix automàticament una reacció. Bé, en posaré dos exemples relacionats amb el CE Europa. 

Ara farà un any, i davant d’una situació complicada per al Primer Equip, la directiva va optar per la mesura més fàcil i habitual: cessar a l’entrenador. La decisió estava presa i era irrevocable. El seu lloc l’ocuparia l’entrenador del Juvenil A i tots contents. Bé, tots, tots, no. Aquella mateixa nit, abans de que es fes pública la noticia, vaig escriure en aquest mateix blog la meva opinió al respecte. No voldria atribuir-me, res més lluny de la meva intenció, el gir radical que es va produir des d’aquell precís moment i el canvi de rumb que va experimentar la situació. El cert és que, junt amb la meva denúncia, hi va haver una revolta al vestuari que va ser determinant perquè la directiva es replantegés la seva decisió i la deixés sense efecte. A partir d’aquell moment, qui més qui menys ja coneix la història, el Primer Equip de l’Europa està a un pas del play off per aconseguir el desitjat ascens a Segona B. Una situació que fa molts anys el Club no vivia i que, casualitat o causalitat, tot arrenca d’aquell diumenge d’ara farà un any. 

El segon exemple, i per fer-ho breu, fa referència a la trajectòria del Juvenil A d’aquesta mateixa temporada. Fa un parell de setmanes l’equip semblava haver tocat fons i les sensacions eren pèssimes. Un equip desconegut, irreconeixible semblava haver perdut el nord i, el que és pitjor, tota opció a lluitar per la Divisió d’Honor. Doncs, aquella mateixa tarda, ho vaig escriure en aquest blog. I sigui per les casualitats o les causalitats, el cert és que, des d’aquell precís moment, l’equip havia tornat, fins aquesta mateixa tarda, a ser un equip i a comptar els seus desplaçaments per victòries. El Juvenil A havia reaccionat magníficament, havia recuperat la personalitat, les bones sensacions i havia posat rumb ferm cap a la categoria que es mereix i que, malgrat el que tots sabeu, aquest any no es pot escapar. No es pot baixar la guàrdia i, si és necessari buscar la reacció, tornaré a escriure el que toqui tantes vegades com calgui. 

La casualitat no és demostrable, la causalitat, sí.