Cos de pedal, ferro de bicicleta 

Desprès de les enèsimes i desafortunades declaracions de la Cospedal, la pregunta no seria perquè diu el que diu, sinó, com és possible que persones amb aquest nivell, amb aquesta mediocritat, arribin a ocupar (i copar) llocs de responsabilitat en el món de la política? Perquè no arriben persones amb dos dits de front, persones amb criteri, honestes, intel•ligents i amb vocació de servei (no de servir-se)? Aquest és el veritable misteri. Amb la de gent preparada que hi ha, com ens podem permetre (i tolerar) que el pitjor de la societat dirigeixi els nostres destins i ens usurpi les decisions? No anem bé si la nostra representativitat està en mans de la incompetència i la desraó. El sistema de partits actual i les llistes tancades està omplint la política de funcionaris grisos, amics dels seus amics i servils fins al límit. Endogàmics, doctrinaris i egocèntrics que perpetuen la mitjania per damunt de qualsevol espurna de clarividència. Obtusos recalcitrants amb l’únic mèrit de tenir el carnet del partit de torn. No digui nècia, digui Cospedal.