El cel del CE Europa 

A can Europa, i si les coses no es torcen, es prepara un dels millors moments (històrics moments) que es podien imaginar. Ni els més vells del llogaret recorden un final de temporada amb tantes i tan bones expectatives. 

El Primer Equip, l'equip de referència, a punt d’aconseguir la possibilitat de disputar el play off d’ascens a 2a. B i, encara no està del tot descartat, que es pugui classificar en primer lloc. Un miracle si tenim en compte d’on es ve i les circumstàncies que varen estar a punt d’estroncar aquest projecte. 
El Femení A, per la seva banda, acaba de recuperar la categoria que va perdre la darrera temporada i que l’habilita, de ple dret, a tornar a la Nacional. Un futbol femení que no interessa a pràcticament ningú del Club i que, funcionant per lliure, ho fa molt i molt bé. 
El Juvenil A, desprès d’anys al purgatori de la Nacional i malgrat el seu entrenador, està a un pas, a només un pas, de certificar el retorn a la màxima categoria, recuperant la Divisió d’honor gràcies a una de les millors promocions de futbolistes que ha donat el Club en molts anys. 
I finalment, l’Europa B, un equip acabat de crear i que milita a la Quarta Catalana, malgrat els interrogants que una aposta d’aquesta mena suscita i l’ostracisme i l’abandonament en el que s’ha mogut, està a només un punt de disputar la promoció per pujar a Tercera. 

Es miri com es miri, és tot un èxit per al Club i, encara més, per a totes aquelles persones que amb el seu dia a dia, el seu abnegat sacrifici i el seu compromès silenci, ho han fet possible.

Enhorabona a tots ells i, recordar una vegada més que, malgrat tot, l’autogestió funciona. 

Per aquells que ho vulguin escoltar, els darrers versos del poema del Mio Cid: 

Mio Çid Ruy Diaz por Burgos entrava, 

en su conpanna LX pendones. 

Exienlo ver mugieres e varones, 

burgeses e burgesas por las finiestras son, 

plorando de los ojos tanto avien el dolor. 

De las sus bocas todos dizian una razon: 

«¡Dios, que buen vassalo! ¡Si oviesse buen sennor!»