Mandrilisme 

Que a aquestes alçades de la pel•lícula hi hagi declarats mourinhistes al Barça té un evident (i justificat) sentit, però que encara en quedin al Madrid és un fet sorprenent i que dóna una idea molt clara, per un costat, de l'integrisme i la ceguesa de l’aficionat blanc i, per l’altre, de la desesperació i del desconcert que viu des de fa temps el mandrilisme, perdó, el madridisme. Que desprès de tot el que ha fet el portuguès (i el que encara farà), i a la vista del seu tarannà i de la seva progressiva degeneració, costa entendre determinades actituds que, en cap cas, responen a conductes racionals i sí, per contra, a comportaments propis d’individus primitius en un estat primari d’evolució. Els baixos instints són un element inherent en el món del futbol, però Mourinho té la rara virtut d’activar-los tots i amb escreix. A Mourinho no se’l pot definir amb un o varis adjectius dels que podem trobar al diccionari. Mourinho es defineix a sí mateix i el seu nom és el millor exemple que reuneix tot allò que cal evitar.