Et veig
Evoco segments d’hores i trams de segles.
En les hores et veig concreta, precisa, com un gota perfecta.
En els segles et veig eterna, lluminosa, com una albada infinita.
Evoco instants fugaços i moments irrepetibles.
En els instants et veig completa, resplendent, com una veritat inobjectable.
En els moments et veig rodona, serena, com una balança en equilibri.
Evoco finestres de records i fileres de projectes.
En les finestres et veig oberta, acolorida, esclatant com un migdia.
En les fileres et veig decidida, segura, resolta com una equació sense parèntesi.
Evoco la llum abans de la tenebra i et veig. Sempre et veig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada