Boadella, l’arrel d’una serp 

Boadella: "No em passejo per Catalunya perquè em diuen fatxa i espanyolista" "La gent que passeja per Barcelona veu una ciutat amable, però és com si passegés pel Berlín oriental als anys 60". 

"Veniu a passejar amb mi un quart d'hora i us adonareu de què passa", diu el comediant en una entrevista a 'El Mundo' 

Barcelona és tan càndidament amable que ho és fins i tot amb aquells que no s’ho mereixen. Barcelona, la Barcelona actual, és tan diferent al Berlin Oriental dels anys 60, que fins i tot individus com Boadella, no només hi poden passejar, sinó que s’hi poden cagar i pixar a discreció sense el més mínim pudor. Catalunya és tan oberta, democràtica i tolerant que fins i tot va reclamar la llibertat d’expressió per a un subjecte que anys desprès, en una honrosa mostra d’agraïment, s’ompliria la boca d’insults, improperis, menyspreu, vexacions, ressentiment i d’odi contra tota aquella gent que l’havia defensat. 

Començo a tenir seriosos dubtes de si Boadella ha perdut definitivament el senderi o bé no l’ha tingut mai. Si s’ha tornat així amb el pas dels anys i la conseqüent degeneració neuronal o bé sempre ha estat el retorçat i lamentable personatge que ara interpreta.

Boadella ha esdevingut per mèrits propis, i no són pocs, el genuí bufó del regne. Un bufó que diverteix al rei acarnissant-se amb tot allò que més gràcia li fa. Un bufó covard amagat darrera les faldilles de la noblesa i bavejant les monedes que li llencen. Submís amb el poder (espanyol, of course) i instrument al seu servei no ha estalviat mai esforços en ridiculitzar Catalunya i els catalans. I encara té la barra (per dir-ho suaument) de reclamar un tracte de cortesia d’aquells a qui contínuament insulta. Cinisme de bufó que, sense recursos dramàtics, s’entreté en fer sonar els seus cascavells per reclamar l’atenció d’un públic que ja no té. 

Boadella és declaradament espanyolista i amb aguts tics feixistes que ha anat polint i perfeccionant al llarg dels anys arribant a una sofisticació força convincent. No s’hauria d’estranyar doncs, en exercici de la llibertat d’expressió que tant defensa, que la gent digui les coses pel seu nom i s’ajustin al guió que ell mateix ha volgut escriure. 

Tal faràs, tal trobaràs. O, encara millor: si no vols pols, no vagis a l’era. 

Per cert, i per acabar, m’ha agradat molt el tàndem que ha fet Boadella (o hauríem de dir: boaconstrictor?) amb Rafael Álvarez “el Brujo”. Un bufó i un bruixot agafadets de la mà en combativa complicitat. Ara només falta el genocida Felip V per retornar tot l’esplendor a la “Cort dels miracles”.

Con su pan se lo coman.