Faves comptades

El govern espanyol avisa que amb 85 diputats no es pot ni canviar l'Estatut

La vicepresidenta Sáenz de Santamaria anuncia que ha demanat que l'informe que ha demanat a l'advocat general de l'estat tingui caràcter d'urgència per valorar si cal impugnar la declaració de sobirania al Tribunal Constitucional. 

És evident que els espanyols segueixen sense entendre res. Així els hi va i així els hi anirà. Amb 85 diputats no sé si es pot o no canviar l’Estatut, de fet, tant em fa. No volem canviar l’Estatut. L’hora del pactisme condicionat, de la submissió incondicional, dels acords impossibles, de les rebaixes a tot hora, del “si senyor, el que vostè digui senyor”, de les promeses trencades, de l’engany sistemàtic i del menyspreu absolut, ja ha passat. No volem reformar, ni modificar res. No s’han assabentat els saberuts espanyols que ja no en tenim prou amb les molles, que ja volem el pa sencer? Ja no ens val per a res el refotut Estatut i, amb permís del PSC, se’l poden fotre pel cul (crítics inclosos). 

Volem, i el nostre Parlament així ho ha manifestat, decidir democràticament sobre la nostra sobirania i contra aquesta determinació no hi ha Tribunal Constitucional de cap país estranger, sense caure en la ingerència i l’abús, que hi tingui res a dir. 

85 diputats no sé si són pocs o molts, el que tinc clar és que representen la voluntat majoritària dels catalans i això, encara que cogui, és un fet incontestable i carregat de raó. Cap informe d’urgència pot determinar que les decisions preses democràticament per un Parlament legítim són impugnables. Les lleis les fa el Parlament en exercici del mandat dels ciutadans i no a l’inrevés. 

Amb 85 diputats no només n’hi ha prou per validar la declaració de sobirania, sinó, fins i tot, per declarar la independència. Faves comptades. Temps al temps. 

Per cert, algú sap el que costarà a les malparades arques espanyoles l’encàrrec d’urgència de la senyora Sáenz de Santamaria? Senyora Sánchez Camacho, faci el favor de dir-li a la seva correligionària que es deixi d’independències i altres collonades i s’ocupi de l’atur, la crisi,...vaja, de tot allò que a vostè tant li preocupa.Moltes gràcies.