Juicio a una zorra 

Carmen Machi és una actriu que signa manifestos de dubtosa autoria i perversa intenció. Carmen Machi té tot el dret del món a posicionar-se a favor del que li plagui i cregui convenient. Carmen Machi és lliure de prendre partit per aquella causa que l’engresqui i respongui al les seves inquietuds i interessos. Carmen Machi pot fer el teatre que vulgui, la comèdia que vulgui i tenir temps d’expressar les seves idees públicament sense por a les represàlies. Carmen Machi pot anar al Teatre Lliure, fer el seu paper i plorar el seu desconsol. Carmen Machi pot posar la seva signatura al peu d’un manifest que menysprea, insulta i posa en dubte el dret a decidir dels catalans sobre el seu propi destí. Carmen Machi pot exigir el respecte d’aquells als que no respecta. Carmen Machi pot seguir fent de "zorra" cada nit mentre espera, compungida, el judici del públic i l’aplaudiment dels "ciudadanos". Carme Machi té tots aquests drets i no seré jo qui s’hi oposi. 

Em nego en rodó a signar manifestos de boicot contra la Carmen Machi, però no em demaneu que segueixi la seva carrera ni pagui una entrada per alimentar el seu ego. Invertiré els meus diners i el meu temps, perquè tinc tot el dret a fer-ho, en Incendis, El nom, Oleana, Pàtria,...teatre que em ve molt de gust i fet per persones que no signen manifestos contra la determinació del meu país. El “Juicio a una zorra” (quina broma del destí) està vist per a sentència.