dissabte, 1 de desembre del 2012

Allò que el vent no s’endugué 

Va començar amb el vent i va acabar, desprès de 40 cançons, altre cop amb el vent. Un vent nítid, càlid, necessari. Un vent que ha bufat durant 50 anys per escampar les boires i fer dels nostres dies, dies de compromís i esperança. Vent d’extrema dolcesa que ens ha amarat de tendresa des d’una poesia vital i cristal•lina. Cinquanta anys de lluita i complicitat des del vers punyent fins el puny en rima. Des de la ma oberta fins el puny tancat. Vent que ha recorregut incisiu tots els racons de la nostra geografia intima en un exercici d’amor indestructible. Anys i panys amb personatges de tots els colors i olors. De moments per a l’esperança i el desori. De vivències úniques i irrepetibles. De lluita sorda i constant des de la solitud més acompanyada. De viatges a Itàlia i concerts al Price, a Madrid o al País Basc. De Canet al Palau en trajectes curts de llarg recorregut. De veles e vents mentre observàvem aspectants la força desbocada dels cavalls. De mantenir-se fidels per sempre més al servei d’aquest poble i no perdre mai els orígens per no perdre la identitat. De treballar el teu cos des de la inexperiència i el goig novell. De dir no amb una força inaudita i clara. De no creure en les pistoles malgrat que la vida ens doni penes. De buscar records en les butxaques d’uns pantalons vells i estimar amb deliri la gent que ens ha deixat. De passejades amunt i avall pel carrer blanc. De baixar per la nau i pujar per la pau. De seure al capvespre veient com la mar ens duu la calma i s’adorm davant la roca. D’anar punxant el temps mentre arriba la nit. De fer balanç amb balances guanyades i acceptar que es té més passat que futur i més records que projectes. De rondes per Sinera amb capvespres d’un roig encès. De salvar els mots amb esforços titànics. De la serenor mentre arriba la nit. I tanmateix, desprès de 50 anys, aquest vent roman tossut al nostre costat guaitant totes aquelles coses que no s’ha endut, ni s’endurà mai. Bon vent i barca nova. 

Raimon. Gran Teatre del Liceu 
30 de novembre de 2012