Cal perseverar

Això no s’ha acabat. De fet, tot just acaba de començar. Per aquells que es creien que n’hi havia prou anant a votar el 25 N, ja es va veient que d’ equivocats n’estaven. No n’hi ha prou. Davant d’Espanya mai n’hi ha prou. Exercir el dret democràtic al vot i fer-ho pacíficament, està molt bé, però no ens podem aturar. No ens podem adormir, ni defallir en les accions, ni dimitir dels nostres objectius. Cal multiplicar els esforços, perquè Espanya no cedirà en els seus. Espanya ens combatrà amb totes les seves forces (que en són moltes) i no podem deixar que la feina ens la facin els altres. Els nostres representants han de defensar la nostra voluntat, però som nosaltres els que els hi hem de recordar quina és aquesta voluntat i donar-li les eines perquè desbrossin el camí que hem triat. No és temps de pausa, ni relaxament, ni de fer concessions al pacte. Tenim la decisió presa i hem de ser capaços d’acomplir els nostres somnis. Tenim una oportunitat immillorable, una responsabilitat innegociable i la raó que ens justifica. Cal perseverar en allò que és just i ens pertoca. No podem fallar. La història no ens ho perdonaria. I els nostres fills tampoc.