Un premi just

“La pilota d’or hauria de ser un premi just i m’agradaria guanyar-lo“ ha dit Cristiano Ronaldo. Tot emmarcat en la campanya madridista, encapçalada pel seu gurú: Mourinho, i amb la que es pretén influir en l’opinió pública, en els mitjans de comunicació i, sobretot, en els membres dels diferents comitès que han d’atorgar aquest prestigiós premi. Una campanya, una més, amb l’únic objectiu de desprestigiar a Messi i, subsidiàriament, al Barça. Tornant al comentari del principi, com es poden concentrar tantes contradiccions en tan poques paraules? Veritable mèrit el del senyor Ronaldo que, amb una única frase, proposa l’enunciat, planteja el problema, aplica la formula i resol l’equació. Si la pilota d’or ha de ser un premi just, que hem de suposar que ho és, l’ha de guanyar el que s’ho mereix, perquè sinó no ho seria. Per tant, la segona part de la frase és sobrera, o, en el millor dels casos, un propòsit de futur a llarg termini. Ronaldo no només no resisteix la comparació amb Messi, sinó que també surt perdent quan se’l pretén comparar amb Xavi i amb Iniesta. El futbol és un joc d’equip i Ronaldo no és, ni serà mai, un bon jugador de futbol, ni molt menys, un bon esportista. En canvi, donades les seves prestacions físiques, on si que podria donar joc és en l’atletisme. La carrera de 100 metres llisos, el llançament de disc o el llançament de javelina serien unes bones disciplines per a les seves habilitats. Sempre en esports individuals on es troba com porquet en un fangar. La pilota d’or és una altra cosa. Ronaldo només la pot guanyar per error, com ja ha passat, o perquè deixi de ser un premi just.