La xocolata

Un dels més gustosos plaers quotidians, que sembla haver caigut en desgracia darrerament, és la ingesta de xocolata. L’obsessió per la imatge corporal ha estigmatitzat la xocolata fins a extrems injustificables. D’aquí l’oportunitat dels estudis fets per la doctora Beatrice Golomb que desmenteixen científicament la relació entre la obesitat i la xocolata. El treball de la Universitat de San Diego no es queda només en aquest aspecte i, sortosament, va més enllà. “No significa que menjar la quantitat de xocolata més gran imaginable sigui beneficiós, sinó que menjar xocolata amb certa freqüència pot resultar favorable per a la salut” diu Golomb. L’excés, com sempre, és el veritable problema de qualsevol cosa. Però, d’aquí, a exiliar la xocolata de la nostra dieta, hi ha un abisme. De totes les formes existents de xocolata, la més adient és la negra, perquè conté el percentatge més alt de cacau i menys quantitat de greixos i sucres. Són coneguts, i reconeguts, els efectes euforitzants de la xocolata, la capacitat de fer-nos feliços mitjançat l’alliberament d’endorfines (hormona de l’alegria) i d’una substància anomenada feniletilamina de la família de les amfetamines que és un estimulant natural. Però el que no es coneix suficient, i els estudis científics ens ho desvetllen, són els seus efectes antioxidants i anticoagulants que mantenen baixa la tensió arterial i rejoveneixen les cèl•lules. I una curiositat d’última generació: la xocolata també és bona pel refredat i la tos, gràcies a una substància activa anomenada teobramina que és infinitament superior a la codeïna dels xarops, i sense els efectes secundaris que tenen aquests. En fi, és d’agrair que la ciència surti al rescat dels plaers tradicionals i avali allò que el nostre cervell (i paladar) tenien molt clar.