No vull pagar

Com a reclam, no està gens malament. Com a pràctica, en canvi, la cosa trontolla. Si es volen unes bones infraestructures, cal pagar-les. Via impostos directes o bé indirectes, però impostos a la fi. No es pot pensar en un país modern amb capacitat de millora si no es disposen dels recursos per dur-ho a terme. Una altra cosa és si els recursos es gestionen be o malament i si van allà on han d’anar a parar. Però tot el que fem, tot el que construïm, ens agradi o no, val diners. I els diners no cauen del cel (encara que algú els faci volar) i són absolutament necessaris pel progrés i la millora de la qualitat de vida. Si s’està en desacord amb la política dels impostos directes que cobren les autopistes catalanes, la solució no passa per arribar a un peatge i negar-se a pagar. L’únic que s’aconsegueix d’aquesta manera tan poc pràctica, és una sucosa multa que omple les butxaques de l’Estat i engreixa a les concessionàries. Per no pagar dos euros, n’acabes pagant 100. Un mal negoci per a la ja deprimida economia de l’insubmís. Optar per les carreteres de no pagament. Utilitzar vies alternatives mentre duri la protesta o, senzillament, no agafar el cotxe. Autopistes buides, benzineres buides, aquesta si que podria ser una solució eficaç i un sever càstig per als gestors que ens collen.