FC BARCELONG

Un aprèn amb el temps que les coses no són perquè sí. Que no passen perquè han de passar i prou. Si t’entretens en gratar una mica la superfície del que no entens, trobaràs, amb poc esforç, un motiu per a cada cosa i una última raó que ho acaba explicant. Que el Barça hagi regalat la Super-copa d’Espanya a un Madrid inferior, no ha estat producte de la casualitat, ni de la generositat, ni de la indolència, ni molt menys d’un accident. La dació del Barça ha estat una estratègia ben calculada i encara millor planificada. De vegades, i aquest és el cas, cal renunciar a un èxit menor per aconseguir-ne un de més gran i de més rotund. Sabem que Mourinho es conforma en guanyar un títol cada Temporada i que no el repeteix a la següent. Doncs amb aquesta certesa al Barça només li quedava oferir-li al Madrid la Super-copa en safata de plata perquè, amb un títol al sarró, el portuguès ja es donaria per satisfet, apaivagaria la seva vanitat i aconseguiria el que aconsegueix cada any. Si hem de fer cas a Mourinho (cosa que dol), aquest és un títol menor i no s’ha cansat de repetir-ho per activa i per passiva. El Barça ho ha tingut clar des del primer moment: cedir una engruna i acabar per menjar-se el pa. Que Mourinho continuï al Madrid és, ara per ara, una de les millors coses que li pot passar al Barça. Per cert, Thomas Weber, historiador alemany, acaba de publicar un llibre on descriu Hitler com a un arter, mentider, manipulador, obsessiu, megalòman i un orador convincent. Us sona?