La independència del Joan
En Joan, una persona amb experiència i criteri, diu: “la manera més ràpida i efectiva d’arribar a la independència és a través de la butxaca. Res de collonades patriòtiques, referents històrics i matisos lingüístics. La pressió econòmica i la manca de recursos ens farà, més aviat que tard, independents”. Té raó el punyetero. “Tots els grans canvis de la Història, les revolucions, els moviments socials, – continua dient – han estat motivats per l’economia i els seus desencaixos” Me’l segueixo escoltant. “Els pobles, els col•lectius, les persones,... són capaços d’aguantar-ho pràcticament tot. La seva capacitat de resistència és quasi bé il•limitada. Però tot té un límit i aquest no és un altre que l’avenc de la necessitat. Porta a l’extrem –rebla- a una persona, fes-li passar gana i es revoltarà com un animal ferit sense solució de pacte. No li deixis cap sortida i serà un foc inaturable i devastador. No hi ha res més determinat que una persona que no té res a perdre”. I acaba rematant: “El Govern de Catalunya hauria de deixar de pagar, no a Espanya, que generaria un conflicte de proporcions descomunals i on tindria les de perdre, sinó a tots els serveis que d’ell en depenen. Escoles, centres sanitaris, funcionaris, serveis socials,...tots sense cobrar per manca de liquiditat. Espanya no paga, Espanya no compleix amb els seus deures i fa insolvent Catalunya, doncs Catalunya ho explica clarament als seus ciutadans, i deixa de pagar les nòmines. Demanant crèdits a interessos indecents i apujant els impostos directes per poder fer front als deutes no se soluciona el problema. Cada cop més endeutats i cada vegada més pobres. El Govern de Catalunya ha de posar totes les cartes damunt la taula i jugar al descobert. Espanya nega els diners, Espanya és la responsable de la situació. Tothom ho ha de saber i, el més contundent, tothom ho ha de patir perquè reaccioni. Clar que això implica tenir la casa molt ben escombrada perquè el discurs sigui creïble i la proposta irrebatible”. Butxaques buides, consciència independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada