En coma

...ves a fer puñetes ignorant... amb aquestes estupides lineas deixes molt que desitjar. CATALUNYA ES MES QUE UN CLUB IMBECIL ! a

Recullo un escrit enviat al blog i que per la seva profunditat, enginy i brillantor he cregut oportuna la seva publicació. No entraré a valorar el contingut, l’oportunitat i/o l’exactitud del missatge. Tot és opinable. El criteri és sobirà i absolutament respectable. M’aturaré, això si, en el valor d’una cosa aparentment tan insignificant com les comes. De com pot ser d’important una minúscula coma per a la comprensió del missatge i la seva efectivitat.

...puñetes ignorant? Si puñetes és plural, no haurien d’anar acompanyades d’uns ignorants en plural i no, d’un ignorant en singular? Són realment ignorants les puñetes? I si el que falta és una coma entre puñetes i ignorant? I si l’autor del brillant text volia, en realitat, enviar a fer puñetes a un ignorant? Aleshores la cosa pren sentit i es comença a entendre el significat de l’expressió. Tot per una coma, o millor dit, per l’absència d’una coma. Ara vosaltres ho veureu molt fàcil, però a mi m’ha costat arribar a aquesta conclusió i encara no estic segur d’haver-la encertat.

CATALUNYA ES MES QUE UN CLUB IMBECIL ! Tot això en majúscules per facilitar-me la lectura (és d’agrair), que no la comprensió. Què vol dir...un club imbecil? Catalunya, un club imbècil? Estimat anònim, jo diria que Catalunya és moltes coses, però d’això a titllar-la de club i a sobre, imbècil, em sembla molt atrevit, per no dir, irrespectuós. I si, amb el precedent anterior de comes invisibles, l’insigne autor el que pretenia era voler fer-li saber a un imbècil que Catalunya és més que un club? Pot ser inversemblant a primer cop d’ull, però jo no ho descartaria. Els escriptors vocacionals adquireixen, amb el pas del temps, una seguretat en si mateixos i un domini del llenguatge que els fa deliciosament críptics.

En fi, tot per dues miserables comes. Un signe gràfic que s’utilitza per fer una pausa breu en el discurs i fer-lo, a l’hora, comprensible.

Estimat autor, sense ànim d’esmenar-te la plana, hauries de practicar una mica més amb les comes. Comença per fer una pausa abans d’escriure, és a dir, posa una coma al principi del teu discurs i t’evitaràs, creu-me, un ridícul de punt i final.