Una muntanya grollera difícil d’escalar
Barceloneta 1 - Muntanyesa 1 (suspès)

Ni més ni menys. La Muntanyesa ha sigut molt superior a una insípida Barceloneta, amb 11 jugadors, però també amb 10, 9, 8 i fins i tot amb només 7. Vint primers minuts d’absolut domini de l’equip visitant, amb gol inclòs, fins la primera expulsió, per doble targeta groga al 9 de la Muntanyesa. Malgrat jugar en inferioritat numèrica l’equip visitant ha seguit portant l’iniciativa del joc i ha disposat de les ocasions més clares. Cinc minuts desprès, al voltant del 25, una nova expulsió els ha deixat amb 9 jugadors. Contràriament al que seria lògic, aquestes expulsions han descentrat molt més a la Barceloneta que a l’equip contrari. La Muntanyesa seguia dominant còmodament el partit i arribava amb molt de perill a les proximitats de la porteria local. No ha estat fins a les acaballes de la primera part que l’equip mariner, a pilota aturada i en un embolic dins l’àrea petita, ha aconseguit el gol de l’empat. Amb un injust 1 a 1 s’ha arribat al descans d’un primer temps certament estrany.
A la represa, més del mateix. Als cinc minuts, la Muntanyesa s’ha quedat amb 8 jugadors desprès d’una nova expulsió que no ha estat l’ultima. En aquests minuts no s’ha jugat a res i producte del despropòsit més surrealista, al quart d’hora, l’àrbitre ha expulsat al porter visitant. Poc abans ho havia fet amb el porter suplent, un jugador reserva i el propi entrenador de la Muntanyesa. Aquí s’ha acabat definitivament el partit, o al menys és el que l’àrbitre ha decidit. Tot plegat un desgavell. Un esplèndid matí de tardor i un interessant, a priori, partit de futbol que ha quedat en un no res lamentable.
La Muntanyesa té bons jugadors, principalment a la part de dalt, el 8, el 9 i el 10 poden fer miques les defenses més solvents. Però el futbol és un joc d’equip on intervenen altres factors, factors tan o més determinants que les pròpies qualitats tècniques. La Muntanyesa és el, desgraciadament, típic equip que tot el que guanya amb la pilota ho perd per la boca.
Que altres arbitres siguin més tolerants en l’aplicació del reglament i es facin l’orni davant les constants i insistents faltes de respecte verbal, no vol dir que sempre hagi de ser així. Avui la Muntanyesa s’ha trobat amb un àrbitre, que fent valer la màxima de tolerància zero, ha estat molt rigorós en l’observació de les regles, acotant des del primer minut, la incontinència verbal i la grolleria a la que ens tenen acostumats certs equips. El problema general, no ha estat l’àrbitre d’avui , sinó la gran majoria que, amb la seva conducta indolent, fan que actituds i comportaments com el de la Muntanyesa siguin normals i ens escandalitzem quan algú els hi posa límits. Corregint aquestes conductes impròpies aconseguirem augmentar el nivell col·lectiu del futbol en tots els seus àmbits. Llàstima que no hi hagi targetes grogues i vermelles pels pares, familiars i públic en general. Un aspecte que hauríem de sol.lucionar per la supervivència i salut d’aquest esport.
La imatge final de l’àrbitre sortint del camp acompanyat per sis mossos d’esquadra és la prova evident que les coses no s’estan fent gaire bé. És tremendament injust que una persona, en estricte aplicació del reglament, sigui objecte de vexacions i insults per part d’individus al llindar de la misèria mental i “educats” en el conflicte permanent.