divendres, 31 d’octubre del 2008

Que em fa por

Els dubtes d’aquell entrenador que acaba per encomanar la seva inseguretat a tot l’equip.

La critica des del desconeixement.

Posar-se a enderrocar sense tenir un projecte constructiu.

Que la meva parella no entengui el que soc.

Que el meu company no comparteixi el que estem fent.

Els negacionistes que ho neguen tot.

Els que ho saben tot i mai fan res.

Els advocats del diable, perquè el diable no necessita advocats.

Les situacions incomodes que es mantenen per incomodar a l’altre.

La mentida repetida que acaba semblant veritat.

El pensament únic.

Un únic pensament.

Tancar els llums no per estalvi sinó per provocar la confusió.

Mantenir-se sempre al marge per no equivocar-se.

L’autoritat autoritària.

Que la incompetència aconsegueixi quotes de poder.

I per damunt de tot, la meva amiga Silvia quan em busca per donar-me una bossa plena de “pongos”.