Ni tan sols una ciència inexacta

Com s’avalua el nivell d’un futbolista? Com es mesuren les seves capacitats? Com i perquè es decideix si un noi pot o no pot estar en un determinat equip? Quin són els paràmetres que permeten qualificar les seves aptituds?
A l’escola principalment, però també a La Universitat ens tenen acostumats a que totes les preguntes tenen respostes objectives i fàcilment avaluables. Dos i dos són quatre, la capital d’Itàlia és Roma, l’Ebre passa per Saragossa, la Mona Lisa és de Leonardo Da Vinci, la Divina Comèdia de Dante, Amarcord de Fellini, la llei de la gravetat de Newton, les Quatre Estacions de Vivaldi, la primavera de Praga i la Terra és rodona. Realitats evidents i preguntes amb una sola resposta vàlida.
Això no és així de fàcil al món del futbol. Les preguntes poden tenir, i de fet tenen, desenes de respostes diferents i totalment subjectives. Respostes avaluades, generalment, per persones condicionades i sense una “guia de respostes” universal que els hi permeti ser justos i equitatius en les seves decisions.
El futbol no és una ciència, ni tan sols una ciència inexacta; és més aviat un estat d’ànim i els estats d’ànim no es poden avaluar, quantificar, mesurar o qualificar, només es pateixen i prou.