Com dos gotes d’aigua 

Reconec, i ho podeu afegir al meu dèficit, que no he estat mai un gran fisonomista, però d’això a que, tot just ahir, en Climent em fes veure que la Soraya i la Chacón eren dues persones diferents, va ser tot un xoc del que trigaré força temps a recuperar-me. Lamentable. Tots aquests anys pensant que aquestes dues dones eren la mateixa persona per acabar reconeixent, privada i públicament, el meu imperdonable error. Només dir, en la meva defensa, que les seves opinions, les seves actuacions, les seves propostes, els seus tics i els seus tacs, els seus exabruptes, la seva intolerància, el seu despotisme, la seva fatxenderia, el seu cinisme, la seva prepotència, el seu nacionalsocialsme, el seu colonialisme, la seva hiperventilació, la seva ignorància,...tot, tot i tot les feia tan iguals que , sense cap mena de dubte, aquest mimetisme ha sigut l’origen del meu monumental lapsus. 

Demano disculpes urbi et orbe i prometo esmenar el meu equívoc. Ara ja sé que la Soraya és una mica més baixeta i no la tornaré a espifiar.

Tinc la paella pel mànec.

O no és una paella?

Com pot ser? 

Com pot ser que la gent que ha perdut les eleccions tingui majoria al Parlament de Catalunya? 

Com pot ser que gent antidemocràtica tingui la majoria en un Parlament democràtic? 

Com pot ser que una gran democràcia com l’espanyola (i l’europea també) no puguin frenar la deriva totalitària d’una minoria que no ha guanyat les eleccions, enfront d’una gran majoria que si que les ha guanyat i en canvi està a l’oposició? 

Per quines estranyes matemàtiques el 99,9% de catalans que estan en contra de la independència no poden nomenar la presidenta del Parlament ni poden formar govern? 

Com pot ser que només 62+10 (72, setanta dos) parlamentaris vulguin exercir el mandat democràtic de les urnes en contra dels 25+16+11 (251.611, dos cents cinquanta un mil sis cents onze) parlamentaris que representen la voluntat de la gran majoria dels catalans? 

On s’ha vist que una minoria del 48% dels vots emesos estigui legitimada per governar i fer lleis enfront d’una aclaparadora majoria del 38% dels vots emesos i que això no sigui motiu d’escàndol internacional? 

Vés quina paradoxa. Encara declararan la independència i seran capaços de tenir més vots parlamentaris a favor que en contra. Quin despropòsit! 

En fi, les coses que no passin en aquest país.

Una Inés muy de Zorrilla

Versos perversos

Cálmate, pues, Inés mía;

reposa aquí, y un momento

olvida de tu resentimiento

la triste cárcel sombría. 

¡Ah! ¿No es cierto, Inés mi amor,

que en esta apartada orilla

más pura la independencia brilla

y se respira mejor? 

Esta aura que resplandece llena

de los sencillos olores 

de las campesinas flores 

que brota esa orilla amena; 

esa gente limpia y serena 

que atraviesa sin temor 

la sinrazón del traidor 

que espera anhelante el día, 

¿no es cierto, Inés mía, 

que está respirando amor? 

Esa armonía que el viento 

recoge entre esos millares 

de pequeños lugares, 

que agita con vigoroso aliento; 

ese dulcísimo acento 

con que propone el señor 

de sus escaños morador, 

llamando al cercano día, 

¿no es verdad, ciudadana mía, 

que están respirando amor?

Moltes gràcies Zorrilla

King Kony

La mona Laia 

Hem descobert la Laia. I qui és la Laia? Doncs un avantpassat molt mono que va viure i va treballar a Catalunya fa 11 milions d’anys. I que té d’interessant aquesta descoberta? Doncs que, en contra del que es pensava fins ara, els nostres parents llunyans no eren grans simis, sinó petites mones que un bon dia van decidir baixar dels arbres i abraçar noves experiències. Es van posar drets, es van fer grans, es van fer més o menys intel•ligents i van viatjar a Constantinoble. El temps va passar de pressa i ara la Laia és esvelta, cosmopolita, sap llegir i escriure i té un iphone d’última generació. La Laia ja no fa cara de mona, va sovint a la perruqueria i té migranya quan l’Albert li proposa sexe. La Laia és contemporània dels viatges a la lluna, la navegació per internet i els vols low cost. La Laia d’avui és un prodigi de terminals neurològiques avançades. La Laia d’avui és la màxima expressió de la il•lustració i del coneixement. Perquè doncs la Inés Arrimades s’assembla tant a la Laia de fa 11 milions d’anys? Voleu dir que tot plegat no és un fracàs de l’evolució?

España se ha metido en un charco

Posats a trencar els ous, me'n faig una de francesa

Marchons, marchons! 

El Barça no és Catalunya, ni el futbol la independència. És de calaix. Però, sovint, l’argument de que el Barça quedaria fora de la Lliga espanyola de futbol en el cas d’una Catalunya independent és utilitzat, amb insistència per l’espanyolisme, per desanimar a tots aquells que tenen el futbol com una religió imprescindible. 

Doncs bé, s’acaba de fer públic l’ interès del futbol francès per incorporar el Barça a la seva lliga, en el supòsit, desitjable, de que Catalunya esdevingui un Estat independent a curt termini. França està disposada a acollir al Barça i el Barça no hauria de tenir cap mena de problema en incorporar-se a una competició que faria un salt de qualitat previsiblement quantificable. 

Cal recordar que Barcelona està a més de 200 quilòmetres d’Espanya, metre que només està a 150 quilòmetres de França. Estalviar llargs desplaçaments a Vigo, La Coruña, Sevilla,...sense parlar de les Canàries, seria un important guany, en temps i diners, del tot beneficiós per a un equip carregat de compromisos esportius. Amb el Barça participant a la lliga francesa tindríem un futbol de proximitat i sostenible en sintonia amb les noves tendències . 

Viatjar a Paris, Lió, Niça, Mònaco, Caen, Montpeller, Tolosa, Marsella, Nantes,... 

Ja m’estic fregant les mans!

La base de quasi tot

Bicarbonat 

A classe de Química vaig aprendre que no hi ha res millor per neutralitzar un àcid que una base. Doncs bé, aquesta aparent futesa que em vaig empassar a sisè de batxillerat, convençut que no em serviria de res, ha estat clau per interpretar les relacions Catalunya/Espanya. Unes relacions amb una química d’elements contraposats i una fórmula impossible. 

Espanya és, en essència, un àcid. Ho és i actua com a tal. Tots els seus plantejaments són àcids. Les seves accions, les seves propostes, les seves reaccions, les seves expressions, les seves afirmacions i les seves disposicions, totes, totes tenen aquest component d’acidesa inherent en les seves partícules fonamentals. Una estructura radicalment àcida, ha de tenir, per força, un comportament d’extrema acidesa. 

Aquesta òrbita agressiva la pateix, en grau superlatiu, Catalunya i la seva estructura molecular. I és en aquest punt on hem de recórrer a la taula periòdica dels elements per trobar el perquè Catalunya resisteix, i no sucumbeix, a l’acció d’un àcid de naturalesa tan agressiva. Catalunya és, per definició, una base. Ho és per definició, ho és per formació i, també, per vocació. Vet aquí el motiu principal pel qual, l’acidesa espanyola, no aconsegueix els efectes que se’n podien preveure. 

Catalunya és una base des del punt de vista d’un anàlisi químic, però també, i el més important, és una base sòlida i transversal capaç de neutralitzar qualsevol atac d’acidesa que comprometi la seva convivència. 

Catalunya no és dolça, Catalunya no és sucre que es pugui caramel•litzar. Catalunya és la sal que, aplicada damunt d’una llimona oberta, la neutralitza i la desproveeix de la seva acidesa característica.

Si Espanya és l’acidesa, Catalunya és el bicarbonat. Bona digestió.

L'estrella que no seguiran els reis

Estelades

En resposta a la campanya de la UEFA contra el Barça, jo ompliria d’estelades blaugrana el Camp Nou. Amb aquesta fórmula es mantindria l’esperit reivindicatiu i simbòlic, al mateix temps que driblaríem les possibles (segures) sancions. Una estelada amb els colors del Barça no podria ser titllada de bandera política no oficial i si algú ens demanés el perquè de l’estrella, sempre podríem argumentar que és, senzillament, per les 5 champions guanyades.

Hi ha un senyor que ha marxat un moment al lavabo

 i la cosa ha quedat així.

Federalista

La bruixa de l’Oest 

Acabo de llegir la que és, sense cap mena de dubte, una de les noticies més il•lusionants per als federalistes catalans, és a dir, per a tots aquells que encara creuen en els reis de l’Orient o en la bruixa de l’Oest: el PSOE ha incorporat,com a fitxatge estrella per a les properes eleccions, a Irene Lozano, fins ara diputada del UPyD i bel•ligerant partidària de retirar competències a Catalunya i gens comprensiva amb el català. 

Vet aquí la gran esperança blanca, la baula que mancava al PSOE per l’acostament i entesa definitiva amb Catalunya. Poden estar contents, que dic contents, contentíssims, tots aquells que des de la ingenuïtat més surrealista tenen totes les esperances dipositades en que un canvi de Govern a Espanya els hi obrirà les portes, o els hi estendrà els ponts, per a la configuració d’una Espanya federal. 

Ara si que va de debò, torni a guanyar el PP o guanyi el PSOE el 20 D, queda clar, per les darreres declaracions del seu líder i per les darreres incorporacions a les seves files, que la “x” de l’equació “se ha despejado” que dirien els castellans. Tota una declaració d’intencions per a tots aquells que han renovat el lliri i que aviat, molt aviat, se’ls hi pansirà a la mà. 

Un federalista desinformat pot al•legar ignorància. Un federalista informat no pot més que reconèixer la seva estupidesa. 

Recordar, per acabar, una dita popular pel que fa al federalisme a Espanya: qui dia passa, any que es perd. 

I ja en portem molts!

Pensar amb el cor

Cagadets de por 

Allò que no s’entén, fa por; i allò que fa por, genera rebuig. Això, en el procés d’independència de Catalunya, val tant per a Espanya com per a una determinada esquerra catalana de formació litúrgica que no entén tot allò que s’escapa a la doctrina en la que ha estat educada. 

La manca de cintura possibilita el desbordament i encaixar gols fàcils per l’escaire. El dogmatisme impossibilita adaptar-se al joc, fer els canvis necessaris per donar fluïdesa a situacions de bloqueig i trobar solucions efectives a problemes reals. 

El fet d’entendre és clau per erosionar la por i, al mateix temps, abraçar l’empatia. La por és un fre a la intel•ligència i una ofrena a la neciesa. 

No tinc cap esperança que Espanya trobi la vàlua de l’enteniment, perquè la seva naturalesa poua de la negació i amb la negació es fertilitza i creix la por. Veurem que passa amb aquesta indeterminada esquerra, si decideix instal•lar-se de per vida en el cinema de Dario Argento o, per contra, fer del setè art una experiència entenedora, plural i gratificant.

Hi ha una esquerda al mur

La incitació de l’ horitzó 

L’horitzó és per a alguns el límit, el refugi, el mur que conté la comoditat i la seguretat. Per a d’altres, per contra, l’horitzó és la línia que s’ha de saltar per accedir a un espai excitant, que promet l’aventura i garanteix el coneixement. 

Vençudes les pors i una vegada t’has decidit a saltar el mur, t’adones que més enllà de l’horitzó la gent es troba còmoda allà on viu. Què el teu món no era el món ideal i únic per a viure la teva vida sinó que hi ha altres mons tan o més interessants que el teu i que mai coneixeràs si has decidit que l’horitzó és el límit. 

De fet, viatgem per trobar el camí a casa i la casa no pot ser mai un lloc concret, sinó el propi camí. 

Només escrivim bé amb els peus diu Nietzche; i per escriure bé cal caminar, arribar fins el mur, passar a l’altra banda i seguir caminant. No hi ha res tan excitant com la il•lusió de l’anar i res de més decebedor que la tristesa del tornar o l’apatia del quedar-se. 

Cal reivindicar el nomadisme combatiu enfront el sedentarisme mesell que deixa el nostre futur en mans de la incompetència, l’asfixia i la involució. 

Ens hi posem ja, o el mur cada cop serà més alt.

Molts papers i poques notes

El piset

Perquè he de compartir pis amb algú que em fot la pasta, que no posa rentadores, que té un llenguatge obscè, que em diu on he d'anar, quan he de sortir i quan he de tornar? Perquè he de compartir pis amb algú que no col·labora en el lloguer, que es fot tot el que hi ha al frigorífic i passa d'anar al super? Perquè he de compartir pis amb algú que només mira telecinco i antena3 i no para de rascar-se els ous? Ostia quina merda de convivència!

Amb un pam de llengua

Llaços indestructibles entre Espanya i Catalunya

Amb motiu de la commemoració del genocidi del 12 d’Octubre, la senyora Llanos de Luna ha fet referència, per mantenir la unitat d’Espanya, a la “Història Comuna”. Doncs bé, aprofitant la porta que ha obert la imprudent de Luna li ofereixo unes pinzellades històriques perquè comprovi els llaços fraternals que ens uneixen i la naturalesa del nostre passat comú. No abordaré la guerra dels segadors, la guerra de successió, la setmana tràgica, ni la guerra civil. Em referiré només a una cosa tan banal com la llengua. Per a la Llanos de Luna amb un pam de llengua: 

1560 El Tribunal del Sant Ofici insta a que en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana. 

1561 El Tribunal del Sant Ofici obliga a que no se escriban los procesos en lengua catalana. 

1624 En el memorial del Comte Duc d'Olivares a Felip IV d'Espanya hi diu que "treballi i pensi amb consell mundà i secret per a reduir aquests regnes de què es compon Espanya per a l'estil i lleis de Castella sense cap diferència". 

1716 Decret de Nova Planta de Catalunya. On es prohibeix l'ús oficial del català. 

1712, 20 de febrer - Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado. 

1772 Reial cèdula per la qual es mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els llibres de comptabilitat en castellà. 

1799 Reial cèdula que prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano". 

1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà. 

1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar. 

1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del català a les escoles.

1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola. Al mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político mana castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.

1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.

1846 Circular de la Junta Suprema de Sanidad que obliga a fer les receptes mèdiques només en castellà o llatí.

1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.

1870 Llei del Registre Civil que hi priva l'ús del català. 

1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat. 

1898 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat espanyol. 

1916 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en tots els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13. 

1917 Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l'ús del català. 

1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà. 

1923 Real Decret que prohibeix l'ús del catalá a actes oficials i obliga a portar tots els llibres i registres oficials en castellà. 

1924 Antoni Gaudí, a l'edat de 72 anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar en castellà davant la policia. 

1924 Per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català. 

1926 Reial decret que criminalitza a qui es resisteixi passivament a utilitzar el castellà i pena de "arresto mayor a prisión correccional" per qui usi un idioma distint del "español. 

1938: el 5 d'abril es deroga l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per la qual cosa el català deixa de ser oficial a Catalunya. 

En entrar a Lleida, les tropes franquistes tirotegen aquelles plaques del cementiri que estan escrites en català.

1939 Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se de la més dura minorització de la història contra el català. 

Ordre del Ministerio de Educación Nacional espanyol on se suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. 

És abolit l'ensenyament de filologia catalana, història moderna de Catalunya, geografia de Catalunya, Dret Civil Català, història de l'art medieval català. 

A les fàbriques s'instal•len rètols on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català. L'Institut d'Estudis Catalans, ens normativitzador del català, es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona. 

La casa de Pompeu Fabra, normativitzador del català, del carrer de la Mercè de Barcelona és assaltada i la seva immensa biblioteca personal cremada enmig del carrer. 

S'instal•là un gran rètol a la zona ocupada feia poc de la ciutat de Lleida: "Si ets patriota parla en espanyol". 

4 de febrer les planxes d'edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l'exèrcit espanyol. 

16 de febrer: Es prohibeix per decret l'ús de la llengua catalana com a segona llengua.

25 de febrer Ban de l'alcalde accidental d'Olot on prohibeix la presència del català en tots els àmbits. 

4 de març Ban de l'alcalde de Mollet del Vallès on s'obliga a redactar en castellà tots els rètols escrits en català. 

28 de març El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música. 

31 de març L'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en català. 

18 d'abril El governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública. 

3 de maig Ordre del comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya perquè desapareguin tots els rètols o anuncis "en llengua regional". 

7 de maig El General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català. 

20 de maig El comandant militar espanyol de Granollers dóna vuit dies de termini per substituir tots els rètols i anuncis del català al castellà. 

27 de maig L'ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà. 

7 de juny L'ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al castellà. 

16 de juny El comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores se substitueixin tots els rètols en català pel castellà. 

24 de juny L'alcaldia d'Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català. 

9 d'agost Un ban de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris tant a dins com a fora dels edificis oficials. 

10 d'agost És detingut el professor de la UAB Bel•larmí Rodríguez i Arias per fer classes en català. 

7 de setembre El Centre Excursionista de Catalunya és obligat a traduir el seu nom al castellà. 17 d'octubre El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat durant quinze per haver parlat el seu director, Tomàs Pasarisas, en català. 

28 d'octubre Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d'usos lingüístics en la comunicació de l'Església amb els feligresos "hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)". 

25 de desembre La representació teatral d'Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-la en castellà. 

1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema. 

1941 Els Jocs Florals de Barcelona queden prohibits i fins al 1970 se celebren en la clandestinitat. 

1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà. 

1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà. 

1947 Supeses les edicions de Marià Manent per ser en català. 

1948, 25 de desembre, la censura espanyola prohibix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s'admeten les esqueles als periòdics. 

1952 Se segresta la revista Aplec. El governador de Barcelona, Felipe Acedo, els dius als editors: ¿Ústedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público? 

1953 Es prohibix a València la revista Esclat per ser en català, tot i que acabà publicant-se clandestinament. Es prohibix l'edició d'una novel•la de Miquel Llor per ser en català. 

1955, 2 de setembre. Fase preliminar de la segregació del Bisbat de Lleida: el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarumagrega els municipis catalanoparlants de Mequinensa i Faió a l'arxidiòcesi de Saragossa. La segregació es completaria durant l'anomenada "transició democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol, acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes, va aconseguir trencar 800 anys d'homogeneitat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català. 

1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà. 

1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà. 

1961 Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català. 

1961 La junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme és destituïda per la Delegación de Educación Física y Deportes espanyols en assabentar-se que les seves assemblees es feien en català. 

1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió. 

1978 La Constitució Espanyola relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única que els espanyols tenen l'obligació de conèixer (art. 3.1), si bé permet que els estatuts d'autonomia reconeguin d'altres llengües com a cooficials a les respectives comunitats autònomes (art. 3.2), però assolint un rang secundari de "dret" i no d'"obligació".

1976-2008 Es publiquen almenys 149 Reials Decrets i altres normatives per garantir l'obligatorietat de l'etiquetatge de productes alimentaris i d'altres en castellà front a l'única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya. 

1986 Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada. 

1986 Sentencia 83/1986 del Tribunal Constitucional contra la Llei de Normalització Lingüistica de Catalunya. 

1989 Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà. 

1995 La Llei 30/1995 d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà. 

1995, 17 de setembre. Fase final de la segregació del Bisbat de Lleida amb el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies cultural i tradicionalment catalanes del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al Bisbat de Barbastre-Montsó. 

1998, 15 de juny. Segregació definitiva del Bisbat de Lleida. Les últimes 27 parròquies catalanoparlants de la Franja de Ponent passen al bisbat de Barbastro-Monzón. 

2010, 9 de juliol, es fa pública la sentència del TC respecte a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, que entre altres estableix que la llengua catalana no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu. 

2011, 15 de març, el TSJC suspèn parts del reglament lingüístic de la Diputació de Girona on s'estableix que els rètols, impresos i actuacions internes de la institució han de ser en català. 

2012, 26 de juny el Tribunal Suprem d'Espanya denega que el català sigui l'única llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya obligant a que el castellà també sigui la llengua de treball. 

"Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes". 

Juan Carlos I rey de las Españas.

Alcalá de Henares (Madrid), 23 d'abril del 2001. 

Gràcies Llanos des de la Luna per recordar-nos la Història.

Plor amarg

Salvant les diferències 

Salvant les diferències, salvant les distàncies, salvant les circumstàncies i salvant tot allò que us vingui de gust salvar, la guerra civil espanyola va ser un clar exemple d’un monumental error d’estratègia. Mentre els feixistes insurrectes tenien molt clar quin era l’objectiu i que calia dirigir tots els esforços en guanyar la guerra per damunt de qualsevol altra qüestió, el bàndol democràtic es va distreure en el com i es va equivocar de prioritat. Voler fer la revolució abans de guanyar la guerra va ser un viver de conflictes que varen comprometre decisivament la possibilitat de victòria. 

No qüestiono la revolució i els seus nobles objectius, qüestiono la seva oportunitat, el moment en que es va voler fer, quan el que calia, i els fets ho van confirmar, era guanyar la guerra per poder, desprès, fer totes les revolucions imaginables. Amb la derrota es va perdre la guerra i tota possibilitat d’un futur millor. Cal identificar els objectius, però, encara més, cal encertar en l’ordre de prioritats. 

Qui oblida la Història està condemnat, està condemnada a repetir-la

Cervells letals

Res no és mesquí 

Estimat, admirat, idolatrat Joan Manuel, moltes gràcies pel teu convenient consell en un moment del tot inconvenient. Tu que sempre has estat un model de conveniència i de fer tot allò que en cada moment convenia. O, que potser no va ser convenient la teva renúncia a cantar en castellà a Eurovisión i, en conseqüència, haver-te d’exiliar a les amèriques? Què potser no has estat sempre dòcil i obedient i un entusiasta defensor de la correcció més exquisida? Doncs gràcies per compartir la teva experiència amb tots nosaltres i guiar-nos sobre allò que ens convé i allò que no ens convé en aquest precís moment. Sense tu hauríem pogut prendre mal i no estem disposats a fer “bolos” pel riu de la plata. Que tinguis un gran dia i ja ens avisaràs quan, al teu criteri, ens convé deixar de ser súbdits i gestionar el nostre propi futur. Des del més convenient dels afectes.

Un llapis no dibuixa sense una mà