La incitació de l’ horitzó 

L’horitzó és per a alguns el límit, el refugi, el mur que conté la comoditat i la seguretat. Per a d’altres, per contra, l’horitzó és la línia que s’ha de saltar per accedir a un espai excitant, que promet l’aventura i garanteix el coneixement. 

Vençudes les pors i una vegada t’has decidit a saltar el mur, t’adones que més enllà de l’horitzó la gent es troba còmoda allà on viu. Què el teu món no era el món ideal i únic per a viure la teva vida sinó que hi ha altres mons tan o més interessants que el teu i que mai coneixeràs si has decidit que l’horitzó és el límit. 

De fet, viatgem per trobar el camí a casa i la casa no pot ser mai un lloc concret, sinó el propi camí. 

Només escrivim bé amb els peus diu Nietzche; i per escriure bé cal caminar, arribar fins el mur, passar a l’altra banda i seguir caminant. No hi ha res tan excitant com la il•lusió de l’anar i res de més decebedor que la tristesa del tornar o l’apatia del quedar-se. 

Cal reivindicar el nomadisme combatiu enfront el sedentarisme mesell que deixa el nostre futur en mans de la incompetència, l’asfixia i la involució. 

Ens hi posem ja, o el mur cada cop serà més alt.