Salvant les diferències 

Salvant les diferències, salvant les distàncies, salvant les circumstàncies i salvant tot allò que us vingui de gust salvar, la guerra civil espanyola va ser un clar exemple d’un monumental error d’estratègia. Mentre els feixistes insurrectes tenien molt clar quin era l’objectiu i que calia dirigir tots els esforços en guanyar la guerra per damunt de qualsevol altra qüestió, el bàndol democràtic es va distreure en el com i es va equivocar de prioritat. Voler fer la revolució abans de guanyar la guerra va ser un viver de conflictes que varen comprometre decisivament la possibilitat de victòria. 

No qüestiono la revolució i els seus nobles objectius, qüestiono la seva oportunitat, el moment en que es va voler fer, quan el que calia, i els fets ho van confirmar, era guanyar la guerra per poder, desprès, fer totes les revolucions imaginables. Amb la derrota es va perdre la guerra i tota possibilitat d’un futur millor. Cal identificar els objectius, però, encara més, cal encertar en l’ordre de prioritats. 

Qui oblida la Història està condemnat, està condemnada a repetir-la