Llaços indestructibles entre Espanya i Catalunya

Amb motiu de la commemoració del genocidi del 12 d’Octubre, la senyora Llanos de Luna ha fet referència, per mantenir la unitat d’Espanya, a la “Història Comuna”. Doncs bé, aprofitant la porta que ha obert la imprudent de Luna li ofereixo unes pinzellades històriques perquè comprovi els llaços fraternals que ens uneixen i la naturalesa del nostre passat comú. No abordaré la guerra dels segadors, la guerra de successió, la setmana tràgica, ni la guerra civil. Em referiré només a una cosa tan banal com la llengua. Per a la Llanos de Luna amb un pam de llengua: 

1560 El Tribunal del Sant Ofici insta a que en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana. 

1561 El Tribunal del Sant Ofici obliga a que no se escriban los procesos en lengua catalana. 

1624 En el memorial del Comte Duc d'Olivares a Felip IV d'Espanya hi diu que "treballi i pensi amb consell mundà i secret per a reduir aquests regnes de què es compon Espanya per a l'estil i lleis de Castella sense cap diferència". 

1716 Decret de Nova Planta de Catalunya. On es prohibeix l'ús oficial del català. 

1712, 20 de febrer - Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado. 

1772 Reial cèdula per la qual es mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els llibres de comptabilitat en castellà. 

1799 Reial cèdula que prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano". 

1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà. 

1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar. 

1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del català a les escoles.

1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola. Al mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político mana castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.

1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.

1846 Circular de la Junta Suprema de Sanidad que obliga a fer les receptes mèdiques només en castellà o llatí.

1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.

1870 Llei del Registre Civil que hi priva l'ús del català. 

1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat. 

1898 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat espanyol. 

1916 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en tots els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13. 

1917 Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l'ús del català. 

1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà. 

1923 Real Decret que prohibeix l'ús del catalá a actes oficials i obliga a portar tots els llibres i registres oficials en castellà. 

1924 Antoni Gaudí, a l'edat de 72 anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar en castellà davant la policia. 

1924 Per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català. 

1926 Reial decret que criminalitza a qui es resisteixi passivament a utilitzar el castellà i pena de "arresto mayor a prisión correccional" per qui usi un idioma distint del "español. 

1938: el 5 d'abril es deroga l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per la qual cosa el català deixa de ser oficial a Catalunya. 

En entrar a Lleida, les tropes franquistes tirotegen aquelles plaques del cementiri que estan escrites en català.

1939 Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se de la més dura minorització de la història contra el català. 

Ordre del Ministerio de Educación Nacional espanyol on se suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. 

És abolit l'ensenyament de filologia catalana, història moderna de Catalunya, geografia de Catalunya, Dret Civil Català, història de l'art medieval català. 

A les fàbriques s'instal•len rètols on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català. L'Institut d'Estudis Catalans, ens normativitzador del català, es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona. 

La casa de Pompeu Fabra, normativitzador del català, del carrer de la Mercè de Barcelona és assaltada i la seva immensa biblioteca personal cremada enmig del carrer. 

S'instal•là un gran rètol a la zona ocupada feia poc de la ciutat de Lleida: "Si ets patriota parla en espanyol". 

4 de febrer les planxes d'edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l'exèrcit espanyol. 

16 de febrer: Es prohibeix per decret l'ús de la llengua catalana com a segona llengua.

25 de febrer Ban de l'alcalde accidental d'Olot on prohibeix la presència del català en tots els àmbits. 

4 de març Ban de l'alcalde de Mollet del Vallès on s'obliga a redactar en castellà tots els rètols escrits en català. 

28 de març El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música. 

31 de març L'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en català. 

18 d'abril El governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública. 

3 de maig Ordre del comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya perquè desapareguin tots els rètols o anuncis "en llengua regional". 

7 de maig El General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català. 

20 de maig El comandant militar espanyol de Granollers dóna vuit dies de termini per substituir tots els rètols i anuncis del català al castellà. 

27 de maig L'ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà. 

7 de juny L'ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al castellà. 

16 de juny El comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores se substitueixin tots els rètols en català pel castellà. 

24 de juny L'alcaldia d'Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català. 

9 d'agost Un ban de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris tant a dins com a fora dels edificis oficials. 

10 d'agost És detingut el professor de la UAB Bel•larmí Rodríguez i Arias per fer classes en català. 

7 de setembre El Centre Excursionista de Catalunya és obligat a traduir el seu nom al castellà. 17 d'octubre El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat durant quinze per haver parlat el seu director, Tomàs Pasarisas, en català. 

28 d'octubre Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d'usos lingüístics en la comunicació de l'Església amb els feligresos "hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)". 

25 de desembre La representació teatral d'Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-la en castellà. 

1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema. 

1941 Els Jocs Florals de Barcelona queden prohibits i fins al 1970 se celebren en la clandestinitat. 

1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà. 

1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà. 

1947 Supeses les edicions de Marià Manent per ser en català. 

1948, 25 de desembre, la censura espanyola prohibix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s'admeten les esqueles als periòdics. 

1952 Se segresta la revista Aplec. El governador de Barcelona, Felipe Acedo, els dius als editors: ¿Ústedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público? 

1953 Es prohibix a València la revista Esclat per ser en català, tot i que acabà publicant-se clandestinament. Es prohibix l'edició d'una novel•la de Miquel Llor per ser en català. 

1955, 2 de setembre. Fase preliminar de la segregació del Bisbat de Lleida: el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarumagrega els municipis catalanoparlants de Mequinensa i Faió a l'arxidiòcesi de Saragossa. La segregació es completaria durant l'anomenada "transició democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol, acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes, va aconseguir trencar 800 anys d'homogeneitat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català. 

1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà. 

1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà. 

1961 Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català. 

1961 La junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme és destituïda per la Delegación de Educación Física y Deportes espanyols en assabentar-se que les seves assemblees es feien en català. 

1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió. 

1978 La Constitució Espanyola relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única que els espanyols tenen l'obligació de conèixer (art. 3.1), si bé permet que els estatuts d'autonomia reconeguin d'altres llengües com a cooficials a les respectives comunitats autònomes (art. 3.2), però assolint un rang secundari de "dret" i no d'"obligació".

1976-2008 Es publiquen almenys 149 Reials Decrets i altres normatives per garantir l'obligatorietat de l'etiquetatge de productes alimentaris i d'altres en castellà front a l'única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya. 

1986 Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada. 

1986 Sentencia 83/1986 del Tribunal Constitucional contra la Llei de Normalització Lingüistica de Catalunya. 

1989 Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà. 

1995 La Llei 30/1995 d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà. 

1995, 17 de setembre. Fase final de la segregació del Bisbat de Lleida amb el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies cultural i tradicionalment catalanes del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al Bisbat de Barbastre-Montsó. 

1998, 15 de juny. Segregació definitiva del Bisbat de Lleida. Les últimes 27 parròquies catalanoparlants de la Franja de Ponent passen al bisbat de Barbastro-Monzón. 

2010, 9 de juliol, es fa pública la sentència del TC respecte a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, que entre altres estableix que la llengua catalana no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu. 

2011, 15 de març, el TSJC suspèn parts del reglament lingüístic de la Diputació de Girona on s'estableix que els rètols, impresos i actuacions internes de la institució han de ser en català. 

2012, 26 de juny el Tribunal Suprem d'Espanya denega que el català sigui l'única llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya obligant a que el castellà també sigui la llengua de treball. 

"Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes". 

Juan Carlos I rey de las Españas.

Alcalá de Henares (Madrid), 23 d'abril del 2001. 

Gràcies Llanos des de la Luna per recordar-nos la Història.