Pobre ignorant

POBRE IGNORANT... EXPLICA LES TEVES TRISTES PERIPECIES I DEIXA EN PAU ALS Q NO ESIMES. A

ANÒNIM 

Aquest ha estat un missatge (textual i íntegre) que he rebut al blog i per la seva vàlua antropològica i la seva profunditat argumental he preferit donar-li un espai més adequat i generós. El comentari s’ho val i no podia quedar relegat en un racó polsós, humit i sense audiència. Aquesta mena d’aportacions són les que sempre he trobat a faltar per la seva capacitat analítica i el pòsit moral que les sustenta. Una veritable perla creativa impossible de desatendre. 

Entrant en matèria, hauré de reconèixer per la immediatesa de la resposta, que alguna nota hauré tocat per fer sonar la música i la música, fins i tot els ignorants ho sabem, no sona mai per casualitat.

No tinc molt clar que vol dir l’anònim comentarista amb: ESIMES, però em comprometo davant de tothom a treballar durament per esbrinar-ho. No defalliré.

Per altra banda, no sé què li fa pensar que les meves peripècies són tristes? I si ho són, comparades amb què?

Per cert, la propera vegada que em faci una aportació tan interessant i sofisticada li demanaria que no cal que la cridi en majúscula per demostrar que la té més grossa. Ho dono per descomptat.

Agrair sincerament la seva participació, la seva critica assenyada i constructiva i l’animaria, us animaria a tots, a seguir fent que tot plegat pagui la pena.

Per acabar, i des de la més contrastada ignorància, dir-li a l’amic anònim que no s’adormi ni apalanqui i que s’ho haurà de currar una mica més si vol que l’afegeixi a la meva llista de favorits.

Salut i coneixement.