No hi ha lloc per l’esperança

No puc estar més d’acord amb Esperanza Aguirre. Jo també crec, com ella, que no s’hauria de celebrar la final de la Copa del Rei, encara que els motius siguin un pèl diferents. Mentre la sra. Aguirre ho fa per prevenció, perquè no es tornin a repetir els xiulets a l’himne espanyol i l’esbroncada al rei del 2009, el meu argument és molt més planer, no s’hauria de celebrar la Copa del rei, senzillament, perquè no hauria d’haver rei. Mort el gos, morta la ràbia. No ens podem passar la vida apedaçant una roda amb el risc de patir un greu accident. Cal canviar la roda i eliminar el problema d’arrel. Sense rei i sense monarquia ens estalviaríem el lamentable espectacle de la Copa del Rei i no hi haurien motius per xiular un règim inexistent. Aguirre va pel bon camí i s’ho veu a venir. Tot un estadi ple a vessar de banderes i només una d’espanyola, la del màstil de la coberta. I tot al cor, al vell mig centre de l’Espanya Imperial. Aguirre no guanya per disgustos: la nacionalització de Bankia, el deute multimilionari de la Comunidad que ha aparegut per sorpresa i ara, d’aquí 4 dies, la final de la Copa del Rei entre 2 equips amb unes aficions força díscoles. Espanya es desintegra davant dels seus nassos i de la seva mirada incrèdula, sense el més petit bri d’esperança. Al menys jugués el Madrid!