Enhorabona

Arribat a aquest punt, és just felicitar als guanyadors, a tots aquells que, finalment, s’han sortit amb la seva. En primer lloc voldria felicitar a la Federación Española de Futbol, alhora que reconèixer-me rendit admirador de la seva eficaç, per no dir, precisa i efectiva tasca. Tenir un objectiu clar des de bon principi, fins i tot una mica abans, i ser capaç de dur-lo a terme amb tanta professionalitat i diligència, és un fet absolutament lloable. Bastir el marc ideal, moure els fils adients i fer-ho de manera discreta i sense aixecar la veu, ha estat un dels grans actius que ha tingut la FEF en l’acompliment de la seva premeditada tasca. La FEF sempre ha tingut clar qui havia de guanyar aquesta Lliga i no ha estalviat esforços, ni recursos fins aconseguir-ho. Felicitats doncs.

En segon lloc, i no menys important, felicitar a la LFP i al Comitè de Competició per la seva clarividència i l’encertada tria dels recursos necessaris perquè els designis de la FEF tinguessin la resposta més ajustada, és a dir, que tot allò que ja estava decidit és dugués a terme de la manera més ràpida, neta i senzilla possible. La LFP ha utilitzat totes les eines al seu abast per teixir un cistell de complicitats on ha sabut ficar totes les pomes del mateix hort, perquè ho entengueu sinó sou gent de camp, que totes les decisions afavorissin sempre al mateix subjecte. Tothom ha treballat, dins i al voltant de la LFP, en el mateix sentit i sota la mateixa consigna i el resultat de tanta sintonia, com no podia ser d’una altra manera, ha donat els seus fruits. Felicitats doncs.

En tercer lloc, efusives felicitacions al Col•legi d’Àrbitres, al seu Comitè i a tots i cadascun dels individus que amb la seva aplicada tasca (no diré desinteressada) han fet realitat a cop de xiulet, dia a dia, setmana a setmana i mes a mes, els designis de les totpoderoses jerarquies. Destacable, francament destacable, l’abnegació i el interès proposat en l’exercici de la seva heroica croada. Res hagués estat possible sense la seva valuosa col•laboració, sense la seva falta d’ètica i professionalitat, sense la seva determinant incidència i la seva no menys determinant negligència. Res, res del planejat en la conxorxa hagués pogut tenir èxit sense la connivència i la rendició incondicional d’uns personatges indignes per a un espectacle que es vol just i noble. Felicitats doncs.

En fi, enhorabona a tot un país que avergonyeix a la Humanitat amb el seu comportament, amb la seva fatxenderia i la manera impúdica de mostrar les seves misèries reblonades amb indignitat i corrupció.