Per si de cas

Ja ha fet bé, ja, el diari Marca d’avançar el titular de Campions, referint-se al Madrid, en la seva edició d’ahir. Se’l podrà titllar de qualsevol altra cosa, però, en cap cas, d’imprevisor i/o descuidat. Mai se sap. No és bo deixar les coses pel darrer moment, no fos que el capriciós destí ens reservés una sorpresa, a hores d’ara, inimaginable. Proclamar al Madrid campió a tres jornades pel final i, sense ser-ho, no és una temeritat, ans al contrari, és un acte de clarividència i responsabilitat a l’abast, només, de ments privilegiades. Imagineu per un moment que la Lliga, per raons de força major, es suspengués en aquest punt que ens trobem ara, evidentment no hi hauria campió perquè no s’hauria arribat al final. Imagineu que s’acaba el món tal i com el coneixem i ens convertim en partícules volàtils arrossegades pels vents. O es desprenen els icebergs i ens enfonsem com el Titànic. O, en un cas més probable, que la UEFA entri d’ofici en la investigació dels darrers resultats, resultats sospitosos, a la LFP i trobi proves de corrupció, suborns i venda de partits. Imagineu per un moment que es demostri que la Lliga ha estat adulterada i que alguns jugadors i alguns equips s’han venut l’ànima al diable a canvi d’un lucratiu incentiu. Que l’Español es deixa guanyar sempre pel Madrid, és un fet indiscutible i de coneixement públic. Però no és aquest el cas que ens ocupa, ja que ho fa per altruisme i vocació de servei, no per diners. El problema és quan aquests serveis es fan cobrant. Això és el que investigarà la UEFA i és el que pot posar en perill el títol pel Madrid. D’aquí el gran encert del diari Marca en la seva proclama avançada, no fos cosa que la investigació acabi per esvair el somni del líder d’una lliga, presumptament, corrupta.